La Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Vall d'Hebron lidera un consorci internacional format per una sèrie d'institucions acadèmiques i de recerca, angolanes i espanyoles, amb l'objectiu de generar evidències que ajudin a lluitar contra la malnutrició crònica.

Aquest consorci el formen el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Centro Nacional de Medicina Tropical del Instituto Carlos III, la Universidade Mandume ya Ndemufayo de Lubango, Fondo de Apoio Social de Angola i la ONG Acción Contra el Hambre. I el projecte, anomenat CRESCER, respon a una convocatòria feta per la Unió Europea amb el compromís d'aturar la desnutrició en infants i reduir la mortalitat de menors de cinc anys i consta d'una dotació de 7 milions d'euros.

Les intervencions que es desenvoluparan en el marc del projecte CRESCER pretenen reduir els principals factors que causen un retard en el desenvolupament i mortalitat en població infantil, des de la gestació fins als 5 anys. En aquest sentit, s'ha dissenyat un gran assaig clínic que es durà a terme a una de les regions més vulnerables del país, en concret a les províncies de Huíla i Cunene, afectades pel canvi climàtic i amb els pitjors indicadors de salut d'Angola.

D'altra banda, el consorci manté una interlocució directa amb el govern del país i altres institucions acadèmiques amb la idea de poder fomentar la transferència de coneixement científic i tècnic, així com l'intercanvi d'experiències a través d'aquesta investigació aplicada. A més, totes les accions descrites al projecte s'ajusten a les accions prioritzades pel pla nacional i al context global d'incertesa davant la crisi de la COVID-19.

Els dies 14 i 15 d'abril s'està celebrant a Vall d'Hebron el kick-off meeting del projecte, a partir del qual es definiran les primeres estratègies a seguir. El VHIR participa com a coordinador del projecte i també és l'encarregat de dur a terme l'assaig clínic.

L'impacte de la malnutrició crònica en els infants

S'entén com a malnutrició crònica el deteriorament del creixement i del desenvolupament que experimenten els nens a causa d'una mala alimentació, i infeccions repetides entre altres factors.

La suma d'aquests factors, especialment en els primers 1000 dies des de la concepció fins a l'edat de dos anys, podrà tenir conseqüències funcionals adverses en el nen. Algunes d'aquestes conseqüències inclouen un rendiment cognitiu i educatiu deficient, salaris baixos dels adults, pèrdua de productivitat i, quan s'acompanya d'un augment excessiu de pes més tard a la infància, un major risc de malalties cròniques relacionades amb la nutrició a la vida adulta.

La crisi de COVID-19 ha sotmès a una pressió dramàtica el sistema sanitari d'Angola, ja feble prèviament, que s'ha vist obligat desviar esforços i recursos cap a la prevenció i la resposta a la pandèmia. Més enllà de la crisi sanitària, la COVID-19 està desencadenant una greu crisi econòmica que amenaça la seguretat alimentària a països de renda baixa. Al sud d'Angola, les persones que ja viuen en condicions d'extrema vulnerabilitat, podrien caure en una inseguretat alimentària aguda més profunda a causa de la pandèmia COVID-19 i les seves conseqüències econòmiques.