Aquest any 2017 és especialment important per als pacients i familiars que conviuen dia a dia amb la malaltia de Parkinson (MP), i per als professionals que treballem dia a dia per fer-hi front per dos motius. Per una banda, es celebra el 200 aniversari del primer informe a càrrec del britànic Dr. James Parkinson en què explicava exhaustivament la malaltia que després portaria el seu nom. Per l'altra, es compleixen 50 anys que es va descobrir la Levodopa, el precursor metabòlic de la dopamina, que segueix sent actualment el medicament més eficaç de que disposen els neuròlegs per al tractament del Parkinson, tot i els efectes secundaris que provoca.Avui es celebra el Dia Mundial del Parkinson, la segona patologia neurodegenerativa més freqüent - només superada per l'Alzheimer - que afecta el sistema nerviós central de forma crònica i invalidant. En concret es produeix per la mort, entre d'altres, de les neurones dopaminèrgiques que són les encarregades de produir dopamina, un neurotransmissor molt important per a la funció motora. Tot i els enormes progressos que s'han fet en els darrers anys per entendre i gestionar clínicament la malaltia, les causes i els mecanismes implicats en la neurodegeneració segueixen sent desconeguts. L'origen de la malaltia és genètic només entre el 5% i el 10% dels afectats, en la resta, l'inici es desconeix i s'acaba atribuint a combinacions genètiques i factors mediambientals. S'associa a la gent gran perquè el 70% dels afectats tenen més de 65 anys. Aquestes incògnites entorn a l'origen de la MP impedeixen el desenvolupament de tractaments capaços de curar la malaltia, tot i que existeixen teràpies i tractaments dirigits a atenuar els símptomes i millorar la qualitat de vida de las persones que pateixen aquesta malaltia.La recerca en Parkinson al VHIR: causes i mecanismes implicats en la degeneració neuronal"Per tal de determinar quines són les causes i els mecanismes implicats en la degeneració neuronal en la Malaltia de Parkinson (MP), el http://www.vilalab.org/" laboratori de Malalties Neurodegeneratives dirigit pel Dr. Miquel Vila utilitza models experimentals in vitro i in vivo, amb la finalitat d'identificar noves dianes per a una potencial intervenció terapèutica, desenvolupar noves estratègies terapèutiques amb potencial modificador de la malaltia i identificar vies molecular comuns a altres malalties neurodegeneratives", explica Ariadna Laguna, MINECO Young Investigator del http://bit.ly/2pojcbY Grup de Recerca en Malalties Neurodegeneratives de Vall d'Hebron Institut de Recerca."En concret, les línies d'investigació actuals del grup es centren en les vies relacionades amb la resposta immune adaptativa, la funció mitocondrial, la funció autofàgica i la degradació de proteïnes, amb un èmfasi especial en la proteïna alpha-sinucleina", detalla la investigadora.La recerca en Parkinson al VHIR: biomarcadors per la detecció precoçLes manifestacions clíniques més comuns de la MP són les dificultats per caminar i per realitzar moviments voluntaris, però aquesta patologia és molt més que això. Un pacient amb MP pot desenvolupar, entre 5 i 10 anys abans de l'inici dels símptomes motors, altres símptomes no relacionats amb la funció motora que inclouen pèrdua d'olfacte, trastorns del son, estrenyiment, alteracions urinàries, disfunció sexual, depressió, problemes de memòria, etc. és molt important detectar la malaltia a temps, perquè existeix un període inicial en el que la resposta al tractament farmacològic, tant per al control dels símptomes motors com per als no motors, és bona i permet millorar la qualitat de vida dels pacients durant varis anys, i per tant modificar el curs de la malaltia. A més a més, la MP no afecta totes les persones de la mateixa manera ni tots els pacients responen de la mateixa manera al tractament, evidenciant la necessitat de desenvolupar un tractament i una atenció personalitzada per a cada pacient."En aquest sentit, el laboratori de Malalties Neurodegeneratives també utilitza mostres derivades de pacients amb MP, tant mostres biològiques (sang, líquid cefaloraquidi, orina, femptes, etc) com mostres de teixit post-mortem, amb la finalitat d'identificar biomarcadors per al diagnòstic, la detecció precoç i l'estratificació dels pacients, identificar biomarcadors pel seguiment de la progressió de la malaltia i de la resposta al tractament. Aquestes eines permetran en un futur proper proporcionar aquesta atenció personalitzada tan necessària", comenta la investigadora."Esperem que els nostres esforços i el de milers d'investigadors a nivell mundial, juntament amb la força dels pacients i els seus familiars, i amb l'ajuda d'una societat compromesa, ens permetin combatre amb èxit aquesta greu malaltia", afirma Ariadna Laguna.