El grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és l’únic participant de l’Estat espanyol en el major estudi genètic sobre ictus, realitzat a nivell mundial. El treball ha estudiat el codi genètic de més de 72.000 persones entre malalts i controls i conclou que la classificació dels ictus segons la seva causa va més enllà de la pròpia malaltia i es tradueix també en clares diferències genètiques entre els tres subtipus d’ictus isquèmics coneguts. Aquestes troballes tindran, a la llarga, un gran impacte clínic, doncs canvien la forma de veure l’ictus, però sobretot, són la porta d’accés a la cerca de dianes terapèutiques específiques, per a cada un d’aquests subtipus. L’estudi s’ha publicat a la revista The Lancet neurology i es tracta d’un estudi multicèntric i sense precedents. L’estudi –anomenat METASTROKE- discrimina, en clau genètica i sense dubtes, entre 3 subtipus d’ictus isquèmic: aterotrombòtic, lacunar i cardioembòlic. Ja es coneixien els 3 subtipus i s’havien classificat així, segons la seva causa. El fet de què es demostri que a nivell genètic aquests tres subtipus d’ictus semblen tres malalties diferents obre un nou ventall de possibilitats diagnòstiques i terapèutiques. Tal i com explica el Dr. Montaner, Director del Laboratori de Recerca Neurovascular i Coordinador de l’Àrea de Neurociències del VHIR, “si les causes d’un ictus cardioembòlic, lacunar o aterotrombòtic són diferents i, per tant, necessàriament, també ho són els mecanismes causals i, s’hi afegeix que genèticament hi ha clares diferències, els neuròlegs ens hem de preguntar si estem realment davant d’una mateixa malaltia. Potser l’ictus, tal i com el coneixem fins avui, no és pròpiament una malaltia, sinó una síndrome i és una manifestació clínica de diferents processos –d’origen aterotrombòtic, lacunar o cardioembòlic”.