Vés al contingut
07/07/2015

Estudien els agents químics que hi ha a l'ambient per determinar si poden produir càncer a llarg termini

2015_0121_IMATGE

07/07/2015

La Dra. Matilde Lleonart del VHIR ha participat en aquest treball

El càncer mata cada any més de 8 milions de persones al món. Per això, científics de tots els països destinen els seus esforços, cada dia, en intentar entendre una mica més aquesta malaltia. El procés de formació d'un tumor és molt complex perquè hi ha molts factors que hi influeixen. L'herència hi té molt a dir, però també l'ambient: a quins agents carcinògens físics i químics ens exposem?, en quina quantitat? S'han fet nombrosos estudis en relació a aquest tema però els resultats sovint no són del tot concloents: hi pot haver factors que estiguin implicats en el desenvolupament del càncer que no s'estan tenint en compte.L'Organització Mundial de la Salut (OMS), juntament amb la Agència Internacional per la Recerca del Càncer (IARC), van fer un estudi recentment on presentaven els químics ambientals com a causants d'entre el 7 i el 19% dels càncers. Ara, però, 174 experts internacionals, entre els que es troba la Dra. Matilde Lleonart del "http://www.vhir.org/larecerca/grupsrecerca/ca_grups_equip.asp?area=1&grup=19&mh1=2&mh2=1&mh3=1&mv1=2&mv2=1&menu=3&Idioma=es" grup d'Oncologia i Patologia Molecular del VHIR, i els Drs. Laura Soucek i Johnatan Whitfield del "http://www.vhio.net/research/preclinical-research/mouse-models-cancer-therapies/index.php" grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO, han fet una revisió d'aquest estudi. L' "http://carcin.oxfordjournals.org/content/36/Suppl_1/S254.full#aff-91" article, que ha estat publicat a la revista Carcinogenesis, defensa que els agents químics que hi ha a l'ambient estan implicats en un percentatge molt més elevat de càncers, però que la relació entre la dosi a la que ens exposem i el risc de desenvolupar la malaltia pot ser complexa.L'estudi que va presentar l'OMS i l'IARC consistia en veure l'efecte que tenien múltiples substàncies químiques ambientals sobre les cèl.lules. L'anàlisi es feia substància per substància, una per una, i el que feien era fixar-se a partir de quina dosi de substància es començaven a produir en les cèl.lules els mecanismes que impliquen el desenvolupament del càncer. Aquest estudi, però, segons els autors del treball de revisió, no està ben plantejat tenint en compte tot el que sabem avui sobre càncer: no ens exposem als possibles carcinògens de forma aïllada, un per un, sinó que les substàncies potencialment tòxiques que hi ha a l'ambient poden actuar de forma sinèrgica per desenvolupar un càncer."Hi ha moltes substàncies químiques en l'ambient que són impossibles d'evitar. Aquestes substàncies, malgrat estiguin en dosis molt baixes, poden provocar petits efectes que, junts, poden implicar la generació d'un càncer. Provar els agents químics un per un no està al dia amb els coneixements que tenim actualment sobre el càncer. Cada dia estem exposats a una sopa de químics ambientals i hem d'estudiar els efectes que té l'exposició a aquesta barreja" explica William Goodson III, investigador del California Pacific Medical Centre i líder del treball de revisió. En aquest treball que ara es publica es van revisar 85 agents químics dels estudiats anteriorment. Aquesta vegada, però, amb l'objectiu de determinar la capacitat carcinògena de les substàncies en condicions d'exposició més semblants a les que ens enfrontem cada dia: a dosis baixes però en períodes molt llargs i fent combinacions de diferents agents químics. El resultat va ser que de les 85 substàncies estudiades, 50 van produir efectes sobre les cèl.lules a dosis baixes. La Dra. Lleonart explica: "la dosi necessària perquè una substància afecti les cèl.lules depèn del cúmul de factors genètics o epigenètics que hi havia alterats prèviament", i també explica que el tipus de cèl.lula és un altre factor diferencial: "segons si la cèl.lula és normal, embrionària, senescent o immortal, l'agent químic podrà alterar-la més o menys, i per això és important dissenyar models cel.lulars i animals que ho tinguin en compte". L'àmbit d'estudi de la Dra. Lleonart és la relació entre la senescència (envelliment cel.lular) i la prevenció de la tumorgènesi. Quan la cèl.lula aprèn a evitar la senescència i es converteix en immortal, el tumor es comença a formar. "Cal estudiar combinacions de químics en cada tipus de cèl.lula per entendre quines barreges són letals en cada cas i en quines dosis", conclou la Dra. Lleonart. "http://carcin.oxfordjournals.org/content/36/Suppl_1/S254.full#aff-91" Per llegir l'article, aquí.

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.