L'Hospital Universitari Vall d’Hebron ha participat en el CARB-ÉS-19, un estudi multicèntric de l'àrea de Malalties Infeccioses del CIBER (CIBERINFEC), publicat en Frontiers in Microbiology, en el qual s'ha seqüenciat el genoma complet de les   enterobacteriàcies productores de carbapenemases K. pneumoniae i E. coli, una amenaça per a la salut pública a tot el món per la seva resistència als antibiòtics i per ser causants d'infeccions urinàries i sistèmiques. A més, l'estudi ha detectat la disseminació de clons d'alt risc a Espanya

Algunes enterobacteriàcies són capaços de produir carbapenemases, uns enzims que degraden els antibiòtics carbapenèmics, un grup d'antibiòtics β-lactàmics d'última línia terapèutica; és a dir, que es reserven per a tractar infeccions que no són sensibles a altres antibiòtics. L'augment de la incidència d'aquestes enterobacteriàcies resistents als carbapenèmics constitueix un problema creixent de salut pública a nivell internacional.

En aquest treball, coordinat pel director científic del CIBERINFEC Jesús Oteo i investigador del Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carles III, han participat a més de Vall d’Hebron: l'Institut de Biomedicina de Sevilla (IBIS), Institut de Recerca Sanitària Ramón y Cajal (IRYCIS), Institut de Recerca Biomèdica de la Corunya (INIBIC), Institut Maimónides de Recerca Biomèdica de Còrdova (IMIBIC), Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), Hospital Clínic de Barcelona, i Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (IDIVAL).

Un total de 71 hospitals espanyols, representant totes les províncies, han participat al CARB-ÉS-19, un projecte de vigilància de K. pneumoniae i E. coli productors de carbapenemases per a determinar la seva incidència, distribució geogràfica, filogènia i mecanismes de resistència. Segons explica Jesús Oteo, “aquest treball serveix com a primer pas cap a la integració de la seqüenciació del genoma complet en la vigilància de enterobacteriàcies productores de carbapenemases a Espanya, detectant canvis epidemiològics importants, inclòs l'augment de la prevalença i incidència en comparació amb estudis anteriors, una àmplia disseminació interregional i una major disseminació de clons d'alt risc”.

Per a Javier Cañada, investigador al Laboratori de Referència i Recerca en Resistència a Antibiòtics i Infeccions Relacionades amb l'Assistència Sanitària del Centre Nacional de Microbiologia (ISCIII), primer signant del treball, “la incidència general va augmentar en un 25% entre 2014 i 2019, amb una àmplia distribució geogràfica, amb ceps detectats en el 92% de les 50 províncies espanyoles i la presència de set clons d'alt risc a almenys tres províncies”.

Els investigadors consideren que aquest estudi analitza l'epidemiologia d'aquestes enterobacteriàcies mitjançant seqüenciació genòmica, “cosa que significa un primer pas cap a la integració d'aquest mètode en la vigilància a Espanya, ajudant al desenvolupament de la Xarxa de Laboratoris per a la Vigilància de Microorganismes Resistents”, sentència Jesús Oteo.

Sobre CIBERINFEC

El Consorci CIBER (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa) depèn de l'Institut de Salut Carles III –Ministeri de Ciència i Innovació. L'àrea de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC), impulsada gràcies als fons NextGenerationEU, està formada per 46 grups de recerca que treballen en quatre grans programes de recerca: Salut Global, infeccions emergents i reemergents; resistència a antimicrobians; VIH/SIDA i infeccions de transmissió sexual; i infeccions en Immunodeprimits no VIH i infeccions relacionades amb l'assistència sanitària.