La revista Cephalalgia, publicació oficial de la Societat Internacional de Cefalees, acaba de fer públics els resultats de l’estudi realitzat per membres del Grup d’Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), entre els quals es troben investigadors del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en el qual es va analitzar l’evolució de més de 900 pacients espanyols amb COVID-19 que van patir mal de cap com a símptoma d’aquesta malaltia. D’aquest estudi es desprèn que prop del 20% dels pacients que van patir mal de cap durant la fase aguda de COVID-19 desenvolupen una cefalea crònica diària.

“El mal de cap és un símptoma freqüent de la COVID-19 i també un símptoma habitual entre persones que han superat la malaltia, però s’han realitzat pocs estudis que ens permetin conèixer l’evolució d’aquest símptoma a llarg termini. Per aquesta raó, vam portar a terme aquest treball, en què hem inclòs més de 900 pacients de sis hospitals espanyols i estudiem la seva evolució durant nou mesos”, explica el Dr. David García Azorín, coautor de l’estudi i Vocal de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

De tots els pacients que es van incloure a l’estudi, prop de la meitat no tenien antecedents previs de cefalea, i tot i que la mitjana de durada del mal de cap va ser de 2 setmanes, en aproximadament una cinquena part dels pacients es va tornar persistent i va continuar un patró diari crònic: al 19% dels pacients la cefalea persistia als 3 mesos i en el 16% el mal de cap persistia als 9 mesos. A més, la intensitat del mal de cap durant la fase aguda de la COVID-19 es va associar amb una durada més perllongada de la cefalea.

“Vam observar que, en els casos en què el mal de cap persisteix després de 2 mesos, és bastant probable que romangui present al llarg del temps. I també que, quan el mal de cap persisteix durant un mes, existeix un 50% de probabilitats de que el mal de cap continuï present 9 mesos després. Això mostra la importància de l’avaluació primerenca de pacients amb mal de cap persistent després de patir COVID-19”, comenta el Dr. Jesús Porta Etessam, coautor de l’estudi i Vicepresidente de la SEN.

“Estem convençuts de que, si en aquests pacients s’abordés correctament aquest símptoma des de l’inici, s’evitarien molts dels problemes de cronificació d’aquesta malaltia. En tot cas, a dia d’avui, no existeixen teràpies específiques, per la qual cosa la majoria de metges tracten el mal de cap postCOVID-19 bastant-se en la similitud dels símptomes amb altres cefalees primàries. Tenint en compte l’impacte del mal de cap en la qualitat de vida dels pacients, es necessita urgentment realitzar estudis controlats de possibles tractaments i de la seva efectivitat”, assenyala la Dra. Patricia Pozo Rosich, cap de Secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i responsable del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron i coautora de l’estudi.

Una altra de les conclusions d’aquest estudi és que, amb major freqüència, els pacients amb cefalea persistent als 9 mesos tenen un mal de cap amb característiques similars a la migranya. A més, els pacients amb cefalea persistent després de 9 mesos són sobretot persones grans, més freqüentment dones, que amb menys freqüència havien patit pneumònia durant la COVID-19, i el mal de cap de les quals té una intensitat una mica més lleu, és palpitant, va acompanyat de fotofòbia i/o fonofòbia i empitjora amb l’activitat física.