El Dr. David García-Dorado va morir el 16 d'agost del 2019 després de quatre anys de lluita, gairebé èpica diria jo, contra la malaltia. és difícil resumir en unes pàgines la trajectòria professional del Dr. David García-Dorado i descriure el profund impacte que el seu treball ha tingut en la cardiologia catalana, espanyola i europea. I més difícil és encara tractar de plasmar el buit que deixa al Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron i al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), on era cap de Grup de Malalties Cardiovasculars. En David va néixer a Madrid el 1953, on va cursar els estudis de medicina i, posteriorment, va dur a terme la residència en cardiologia i el doctorat en medicina a l'Hospital Gregorio Marañón. Donada la seva personalitat inquieta i innovadora i la seva profunda convicció que l'avanç en el coneixement científic havia de constituir la base per a una medicina d'excel.lència, en David va començar ja a finals dels anys 80 del segle passat a realitzar els seus primers treballs en cardiologia experimental. La investigació es va convertir per a ell en una passió vital. I va iniciar una línia de recerca que marcaria la seva trajectòria: l'estudi de la fisiopatologia del dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió. Va ser llavors, i a causa en gran part per aquesta passió científica, quan va fer un pas essencial que marcaria el seu futur professional i personal: l'arribada el 1991 al Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron. Si bé el repte era enorme, doncs havia de desenvolupar un laboratori d'experimental amb línies pròpies i innovadores, la tenacitat, coratge i excel.lència professional d'en David van marcar la pauta a seguir i van assegurar l'èxit.En pocs anys, el laboratori de Cardiologia Experimental del VHIR es va consolidar com un grup de referència internacional en estudis de biologia cel.lular, fisiologia i cardioprotecció. Constitueix actualment un dels grups de recerca més destacats del VHIR per la seva producció científica, solidesa en la trajectòria i nombre de persones que hi treballen. En David va formar diverses generacions d'investigadors amb els seus valors d'excel.lència científica, rigor metodològic, esperit crític i creativitat. I algunes de les seves contribucions científiques s'han convertit en treballs seminals en la seva àrea.Tot aquest bagatge científic i investigador, fruit de les múltiples facetes d'en David, s'ha traduït en un currículum d'excel.lència, possiblement dels millors del país. Per donar unes xifres orientatives, va ser autor de 410 articles, els quals han rebut més d'11.200 cites. En 56 és el primer autor, fet que dóna una idea de la consistència del seu lideratge en el grup d'investigació. Va ser president del Working Group of Cell Biology of the Heart de l'European Society of Cardiologyi co-editor durant 10 anys de la Revista Cardiovascular Research (2002-2012), aconseguint posicionar-la com una de les revistes més importants en cardiologia experimental. A més, va ser inventor de tres patents i va liderar 35 projectes de concurrència competitiva, vuit d'ells internacionals, alguns realment singulars.El Dr. David García -Dorado era una persona essencialment bona. A més de l'excel.lència professional, va tenir una vida plena en tots els sentits, regida pels valors de l'honestedat, l'austeritat i la recerca de la bellesa en totes les seves dimensions. Va tenir múltiples aficions, a les quals es dedicava amb passió, com la pintura, la música, el cinema i la fotografia. En definitiva, l'Hospital Vall d'Hebron i el VHIR acomiaden un home bo, un metge excel.lent i un professor i científic excepcional.Dr. Ignacio Ferreira, cap en funcions del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron i investigador principal del Grup de Recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR