23/06/2011 Història d’E. coli i altres bacteris amb investigadors del VHIR al 'Quèquicom ' 23/06/2011 El programa del Canal 33 'Quèquicom' va emetre el 22 de juny i tornarà a emetre el 24 de juny a les 17h el programa 'Història d’E. coli i altres bacteris', on participen el Dr. Francisco Guarner i la Dra. Natalia Borruel, membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. “Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra. La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3.700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris. El programa del Canal 33 'Quèquicom' va emetre el 22 de juny i tornarà a emetre el 24 de juny a les 17h el programa 'Història d’E. coli i altres bacteris', on participen el Dr. Francisco Guarner i la Dra. Natalia Borruel, membres del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. “Quèquicom” fa un viatge des de les malalties intestinals, com la de Crohn, fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que pretén recrear en miniatura l’ecosistema bàsic de la Terra. La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3.700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp