El grup d’Oncologia i Patologia Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat per la Dra. Matilde Lleonart, ha descobert el paper destacat d’un microRNA o cadena de material genètic, el miR-125b, en el procés de producció de tumors relacionats amb el càncer de mama. La troballa ha permès detectar 4 proteïnes diana en tumors mamaris. Els resultats de l’estudi, finançat per la Fundación BBVA, han estat publicats a "http://www.plosone.org/article/info%3Adoi/10.1371/journal.pone.0076247" PLOS ONE.Els microRNAs són capaços de regular l’expressió de centenars de gens. En concret, a data d’avui el seu estudi és obligat, ja que es coneix que més de la meitat de tots els gens del nostre genoma es regulen mitjançant microRNAs i totes les hipòtesis apunten al seu paper clau en el procés de tumorigènesi. Les investigacions estan centrades preferentment en la caracterització biològica i funcional de microRNAs que tinguin una expressió molt diferent al comparar teixit normal i tumoral dels mateixos pacients.L’equip del VHIR treballa des de fa anys en l’estudi de microRNAs que s’expressen de forma diferent en el teixit normal i tumoral de diversos tipus de tumors. Només amb el patró d’expressió d’aquestes petites molècules de microRNAs, els investigadors poden predir, sense conèixer el teixit d’origen, si es tracta de teixit tumoral. La utilitat dels microRNAs no només es limita al pronòstic, sinó que també al diagnòstic i la teràpia. El treball conduït al Vall d’Hebron té com a últim objectiu caracteritzar microRNAs terapèutics per eradicar els processos malignes. El grup ha arribat a identificar fins a 35 microRNAs diferents en càncer de mama, unes cadenes de material genètic que, segons explica la Dra. Lleonart, “representen una firma molecular i per tant, la seva expressió, per si mateixa, és representativa de malignitat, ja que existeixen múltiples gens sobre els que actuen”. Aquesta línia de recerca va iniciar treballs experimentals a partir de tumors humans i el més diferenciat al comparar teixit tumoral amb normal en teixit mamari va ser el miR-125b. Posteriorment es va comparar l’efecte del miR-125b en diferents línies cel·lulars de càncer de mama amb diferents graus de tumorigenicitat. D’aquesta manera es van detectar els quatre gens –CK2-alpha, ENPEP, CCNK y MEGF9– sobre els que és capaç d’actuar miR-125b i que produeixen les proteïnes diana en processos de càncer de mama.