Investigadors del grup de Patologia Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderats pel Dr. Santiago Ramon y Cajal, han descobert que la fosforilació d’una proteïna, l’elF4E, confereix resistència a l’estrès cel·lular, incloent els tractaments amb agents que danyen l’ADN, com el cisplatí. Els resultats de l’estudi han estat publicats a " "http://www.ncbi.nlm.nih.gov/m/pubmed/25923732/" PLOS ONE.Després de gairebé una dècada estudiant en models in vitro els factors de senyalització, els investigadors van observar que els nivells alts de fosforilació de 4EBP1 i EIF4E s’associaven amb tumors de més agressivitat i pitjor pronòstic. Veient aquests inesperats resultats, els investigadors del VHIR van iniciar aquest estudi, per analitzar el paper de la fosforilació de l’eIF4E i la seva implicació en la resistència a agents que indueixen a l’estrès cel·lular, com el dany genòmic.Conjuntament amb el grup del Dr. Nahum Sonenberg, de la Universitat de McGill a Montreal (Canadà), l’equip del Vall d’Hebron ha dut a terme models in vitro i murins amb diverses aproximacions moleculars. Segons el Dr. Ramon y Cajal, amb aquests models “hem vist que quan bloquegem la fosforilació de l’eIF4E, ja sigui genèticament o amb inhibidors químics, les cèl·lules es fan més sensibles al tractament amb quimioteràpia clàssica”. Davant d’aquests resultats, l’autor principal de l’estudi afirma que s’obre una porta a la possibilitat d’optimitzar el tractament de quimioteràpia estàndard: “si combinem la quimioteràpia d’agents citotòxics (com el cisplatí) amb inhibidors selectius d’aquestes cinases, que no tenen efectes secundaris rellevants, aconseguirem que els pacients pateixin menys efectes secundaris”. Això s’explica, afegeix el Dr. Ramon y Cajal, perquè “es podrà disminuir la dosi de citotòxics i augmentar l’efecte terapèutic d’aquests”. En l’actualitat hi ha dos tipus de tractaments per lluitar contra les cèl·lules tumorals: els tractaments citotòxics, que tenen un efecte antitumoral potent. però sovint marcats efectes secundaris, i els tractaments amb inhibidors específics d’alteracions genètiques puntuals, que són molt selectius i tenen pocs efectes secundaris. No obstant, donada la marcada abundància i redundància d’alteracions moleculars en les cèl·lules tumorals, els tumors acaben fent-se resistents a aquests inhibidors.Ara, col·laborant amb el grup de química orgànica de l’Institut Químic de Sarrià, els investigadors del VHIR estan estudiant nous inhibidors de la cinasa MNK per intentar trobar inhibidors més selectius i efectius d’aquesta cinasa i, per tant, poder potenciar l’efecte antitumoral del tractament de quimioteràpia amb agents citotòxics.