Un estudi conjunt realitzat pel grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=187018 Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR juntament amb el Centre per a la Investigació Traslacional dels Desordres Gastrointestinals (https://gbiomed.kuleuven.be/english/research/50000625/tar" TARGID) de Leuven, Bèlgica, ha demostrat que en la mucosa del duodè dels pacients amb dispèpsia funcional hi ha un major nombre d'eosinòfils i mastòcits i que ambdós tipus cel.lulars presenten un elevat grau d'activació. L'estudi s'ha publicat recentment a la revista https://www.nature.com/articles/s41598-018-23620-y" Scientific Reports. Cada vegada hi ha un nombre més gran d'estudis que informen d'un baix grau d'inflamació duodenal en pacients amb dispèpsia funcional i que estan basats, principalment, en la detecció histològica d'un augment lleu, però significatiu, del nombre de cèl.lules immunitàries de la mucosa, principalment eosinòfils i mastòcits. No obstant això, fins ara, no s'havia analitzat l'estat d'activació d'aquestes cèl.lules.Des del VHIR, l'equip de la Dra. María Vicario es va encarregar d'avaluar el nombre i l'activació dels mastòcits i els eosinòfils mitjançant tècniques de microscòpia òptica i electrònica en pacients amb dispèpsia funcional. I és que aquest grup està especialitzat en l'anàlisi morfològic del teixit intestinal i en la quantificació del grau d'activació cel.lular en funció dela seva ultraestructura. Per la seva banda, el grup de Leuven, dirigit pel Dr. Ricard Farré, va reclutar els participants (pacients de dispèpsia funcional i voluntaris sans) i va realitzar estudis funcionals en biòpsies duodenals per valorar la "funció barrera intestinal".En un estudi previ, "vam demostrar un augment de la permeabilitat duodenal amb un major infiltrat de mastòcits i eosinòfils en pacients amb dispèpsia funcional i vam identificar una associació entre proteïnes que constitueixen la barrera epitelial i la inflamació de baix grau", recorda la Dra. María Vicario, responsable del laboratori d'Immunologia Translacional de mucoses del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR.Ara, el present estudi ha demostrat un major grau d'activació d'eosinòfils i mastòcits en pacients amb dispèpsia funcional en comparació amb subjectes sans. Aquestes cèl.lules presenten un perfil de degranulació major i morfologia granular heterogènia, indicatius de major alliberament de mediadors a l'espai extracel.lular i de diferent contingut dels seus grànuls citoplasmàtics, respectivament. "L'anàlisi de la ultraestructura cel.lular ha permès identificar més degranulació en eosinòfils i mastòcits de pacients en comparació amb els sans, tot i que desconeixem quines molècules sintetitzen, emmagatzemen i alliberen aquestes cèl.lules de forma diferencial", explica la Dra. Vicario. Tots dos tipus cel.lulars estan involucrats en malalties inflamatòries i al.lèrgiques i participen activament en la regulació de la barrera intestinal. L'estudi suggereix, però, que la participació d'aquestes cèl.lules en la fisiopatologia de la dispèpsia funcional no està associada a una resposta inflamatòria, atès que no s'han detectat diferències en l'expressió de molècules específiques de cadascuna d'aquestes cèl.lules amb activitat pro-imflamatòria.Així mateix, per primera vegada, s'ha identificat una morfologia granular heterogènia i complexa en els mastòcits d'aquests pacients, la qual cosa suggereix la síntesi de mediadors alternatius que podrien ser els responsables dels canvis funcionals que es detecten en aquest grup. "Aquest estudi posa de manifest la versatilitat de cèl.lules residents de la mucosa duodenal, els mediadors de les quals poden ser els responsables de les alteracions digestives característiques en aquests pacients" -apunta la Dra. Vicario- "de manera que aprofundir en la seva caracterització pot proporcionar-nos noves dianes terapèutiques".La dispèpsia funcionalLa dispèpsia en un trastorn funcional heterogeni d'origen desconegut i molt freqüent en països desenvolupats, afectant fins al 30% de la població general. Es defineix com un grup de símptomes que s'originen en el tracte gastrointestinal superior (estómac i intestí prim superior) en absència de causa estructural o orgànica o malaltia metabòlica que expliqui els símptomes. Els símptomes inclouen dolor o molèstia a l'abdomen superior així com símptomes de cremor, pressió o plenitud.La investigació actual està enfocada a identificar la seva fisiopatologia i a la recerca de tractaments eficaços, per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients i reduir l'elevat cost sanitari que genera aquest trastorn.