Un estudi liderat per la doctora Rosanna Paciucci, investigadora principal del http://bit.ly/2jIrNIj grup de Recerca Biomèdica en Urologia de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), identifica la proteïna a PTOV1 com una nova potencial diana terapèutica per als pacients amb càncer de pròstata agressiu i obre una porta a la medicina personalitzada. En el Càncer de Pròstata Resistent a Castració (CRPC), l'expressió d'aquesta proteïna indueix resistència a un dels fàrmacs més utilitzats en aquest tipus de càncer, el Docetaxel.Aquest medicament és molt utilitzat i efectiu en pacients amb tumors resistents a la castració. No obstant això, en molts casos els pacients desenvolupen un càncer molt agressiu resistent a aquest fàrmac. Fins ara el mecanisme pel qual s'origina aquesta resistència no estava clar, però el grup de la Dra. Paciucci ha identificat en un treball publicat a la revista http://bit.ly/2x6Nw1p" Oncotarget la proteïna PTOV1 com a responsable de l'activació de gens que donen resistència a aquesta droga i que confereixen un fenotip agressiu a cèl.lules d'aquest tipus de càncer.Els investigadors del VHIR han observat que els nivells de la proteïna PTOV1 són especialment alts en línies cel.lulars derivades de càncer de pròstata resistents a castració, així com en tumors metastàtics. Per contra, cèl.lules de tumors no metastàtics presenten uns nivells de PTOV1 més baixos. Així mateix, han demostrat que aquesta proteïna es necessària per a la supervivència i proliferació d'aquestes cèl.lules.Per demostrar el paper de PTOV1 en la resistència a Docetaxel, van incrementar els nivells d'aquesta proteïna en cèl.lules de càncer de pròstata i van analitzar la seva resposta davant del medicament. El grup de la Dra. Paciucci va observar que un augment dels nivells de PTOV1 protegia les cèl.lules de la toxicitat de la droga. Per contra, no van observar cap efecte davant d'un medicament de segona generació similar, Cabazitaxel, el que demostra l'especificitat de PTOV1. Mecanísticament, van determinar que un increment de PTOV1 provocava un augment dels nivells d'altres proteïnes implicades en el procés, com ara ABCB1, una proteïna de la membrana cel.lular que confereix resistència enfront de diverses drogues ja que s'encarrega d'expulsar substàncies estranyes de la cèl.lula. "és interessant remarcar que ABCB1 expulsa més específicament Docetaxel, no Cabazitaxel, la qual cosa la relaciona directament amb PTOV1 i la resistència a Docetaxel", afirma la Dra. Rosanna PaciucciA més, van demostrar que la participació de PTOV1 en la resistència a la droga està associat amb l'adquisició de l'habilitat d'auto-renovació de les cèl.lules de càncer de pròstata, és a dir, de generar cèl.lules iguals a ella. Aquesta habilitat és pròpia de les cèl.lules mare tumorals, i s'ha suggerit com la causa de la metàstasi i les recaigudes.Finalment, el grup va analitzar els nivells de PTOV1 i altres gens en bases de dades de tumors de pacients que mai han estat tractats. Van observar majors nivells de PTOV1 en aquells pacients que havien desenvolupat un càncer de pròstata metastàtic. A més, els nivells d'aquesta proteïna es correlacionaven amb els nivells d'altres proteïnes implicades en el desenvolupament de metàstasis."Una de les implicacions dels resultats d'aquest estudi és que ens acosta a la medicina personalitzada. Si la biòpsia d'un pacient amb càncer de pròstata agressiu i / o amb metàstasi presenta alts nivells de PTOV1, és molt probable que desenvolupi resistència a Docetaxel, de manera que es pot prevenir aquesta resistència utilitzant una altra droga, per exemple Cabazitaxel ", conclou la Dra. Paciucci.La proteïna PTOV1 (Prostate-Tumor-Overexpressed-1)PTOV1 (Prostate-Tumor-Overexpressed-1) va ser identificada per primera vegada per aquest mateix grup en l'any 2001 i està altament expressada en càncer de pròstata, confirmant-se com un marcador d'aquest tipus de càncer, sent els seus nivells especialment alts en els tumors més agressius. A més també s'expressa en altres càncers com per exemple els de mama, bufeta, ovari, laringe i fetge, en els quals també és marcador dels tumors més agressius.Càncer de pròstata resistent a castració (CRPC)Als països occidentals, el càncer de pròstata és la tercera causa de mort per càncer, després del de pulmó i el de còlon. El tractament més comú és la cirurgia, però en casos de pacients amb metàstasi la cirurgia no és indicada. Aquests pacients se sotmeten a un tractament de supressió androgènica, molt eficaç al principi. Però molt freqüentment es desenvolupa un càncer de pròstata resistent a castració (CRPC), que sol presentar metàstasi i continua creixent tot i que els nivells de testosterona en el cos siguin molt baixos. S'administra llavors quimioteràpia, generalment Docetaxel.No obstant això, molts pacients tractats amb aquest medicament desenvolupen un càncer resistent molt agressiu. Actualment es tendeix a administrar una teràpia combinada de Docetaxel i supressió androgènica des del primer moment. I encara que aquesta combinació té millors resultats, recentment també s'ha començat a observar alguns casos de resistència. Per aquest motiu, és interessant la investigació cap a una medicina personalitzada que permeti predir si un determinat pacient generarà resistència i quin tractament és el més indicat si és el cas.