Investigadors del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia i del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, liderats pel Dr. Antonio Gil, han demostrat que la cirurgia és la millor opció per tractar les dones majors de 80 anys amb càncer de mama en estadis inicials (I i II). Aquesta conclusió, publicada al "http://www.ejso.com/article/S0748-7983%2815%2900060-8/abstract" " "http://www.ejso.com/article/S0748-7983%2815%2900060-8/abstract" European Journal of Surgical Oncology, es desprèn després d’analitzar l’evolució de 465 octogenàries tractades de càncer de mama al Vall d’Hebron, entre el 1995 i 2012.Prop del 30 per cent de les dones diagnosticades amb càncer de mama són d’edat avançada i presenten, en la majoria de casos, tumors hormonals. Davant d’aquesta situació, els oncòlegs tenen dues possibilitats: d’una banda, operar-les per extirpar el tumor i sotmetre-les a radioteràpia i/o quimioteràpia i afegir tractament hormonal (si és necessari), o de l’altra, administrar-les només un tractament hormonal primari sense cirurgia. Un dels autors principal de l’estudi i metge adjunt del Servei de Ginecologia i del Centre de Càncer de Mama del Vall d’Hebron, el Dr. Tomás Cortadellas, assegura que “els facultatius de vegades opten per l’opció menys agressiva, pel tractament amb hormonoteràpia, simplement per no sotmetre les pacients als efectes secundaris del tractament estàndard amb cirurgia”.Amb l’hormonoteràpia s’aconsegueix bloquejar les hormones i s’atura el creixement del tumor, però només per uns anys. En concret, els investigadors han demostrat que les pacients tractades amb hormonoteràpia al Vall d’Hebron van presentar una supervivència de càncer de mama de 50 mesos de mitjana, mentre que les que van ser operades van viure 109 mesos després del diagnòstic. A banda d’estudiar la supervivència dels dos grups de pacients, els investigadors van observar que d’entre el grup de pacients operades, algunes van rebre una cirurgia menys agressiva i oncològicament subòptima. Aquesta decisió clínica tampoc va ajudar a les pacients, ja que les que van rebre el tractament de cirurgia òptim (amb extirpació del tumor, del gangli sentinella i de la resta de ganglis, si s’escau) van viure de mitjana dos anys i mig més que les que van rebre una cirurgia menor. A l’hora de fer l’anàlisi comparativa dels dos grups, el Dr. Cortadellas va estudiar la comorbiditat de les pacients, és a dir, les malalties o problemes de salut que presentaven, per determinar si el seu estat de salut podia influir en el tractament que rebien. Per fer-ho, va calcular l’índex de comorbiditat de Charlson, que avalua l’esperança de vida de les pacients en els propers 10 anys. Els resultats van ser homogenis: “totes les pacients incloses a l’estudi tenien la mateixa comorbiditat, i per això, hem pogut comparar el resultat dels dos tractaments”, assegura el facultatiu. A banda d’aquesta escala i per confirmar l’homogeneïtat dels grups, també va comparar altres paràmetres com les dosis rebudes de quimioteràpia i radioteràpia, la invasió limfovascular, el grau tumoral o l’expressió del gen HER 2.L’augment de l’esperança de vida obliga a replantejar el tractamentL’increment de l’esperança de vida i la prevalença del càncer de mama entre les dones majors de 80 anys planteja una nova perspectiva en el maneig d’aquestes pacients. El Dr. Cortadellas, que actualment està escrivint les guies clíniques en aquest àmbit, recomana que “s’ha de calcular abans que res quina és l’esperança de vida de cada pacient, ja que per exemple, si és inferior a tres anys, el tractament amb hormonoteràpia és una opció terapèutica raonable”. A banda d’aquest càlcul, el doctor advoca per un assessorament geriàtric on s’avaluï l’edat fisiològica de les pacients: quin estil de vida porten, si viuen soles, si se les arreglen bé amb els diners, si surten a comprar... Tota aquesta informació servirà als facultatius per valorar quin és el tractament que les proporcionarà la millor esperança i qualitat de vida.