La Dra. Beatriz Lobo, investigadora del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha rebut el premi extraordinari de Doctorat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, corresponent al curs acadèmic 2012-2013 per la tesi "Efecte de l'administració oral de l'agent estabilitzador del mastòcit, cromoglicat disòdic, sobre l'evolució clínica i biològica en pacients amb Síndrome de l'Intestí Irritable (SII) amb predomini de diarrea".El treball de la Dra. Lobo ha ampliat el coneixement actual sobre els efectes clínics i biològics derivats de l'estabilització del mastòcit de la mucosa intestinal. "Hem comprovat que l'estabilització del mastòcit, mitjançant un tractament oral amb cromoglicat disòdic (CGDS), ha permès millorar principalment la diarrea i la consistència de les deposicions, en els pacients amb SII", explica la investigadora del VHIR.La SII és un trastorn funcional amb elevada prevalença entre la societat que es caracteritza per la presència de dolor o molèstia abdominal associada a canvis en els hàbits deposicionals. Ara per ara, el seu diagnòstic és clínic perquè no hi ha marcadors biològics. No obstant, les evidències científiques aportades en els darrers anys suggereixen l'existència d'inflamació crònica de baix grau en la mucosa intestinal i una alteració en la funció de la barrera intestinal, associada a la hipersensibilitat visceral i l'alteració motora en aquests pacients. Concretament, l'activació del mastòcit i la seva proximitat a terminacions nervioses a la mucosa s'associen a la simptomatologia característica de la SII.Per tractar d'estabilitzar la funció del mastòcit, en aquest estudi la Dra. Lobo va recórrer al tractament amb CGDS i va portar a terme un estudi exploratori en el qual va comparar els efectes d'aquest tractament enfront els efectes del placebo. Després de detectar un benefici clínic en reduir el dolor abdominal en el 50% dels pacients i normalitzar la consistència de les deposicions en el 75%, va realitzar un assaig clínic durant 6 mesos, aleatori, a doble cec i controlat amb placebo en una cohort de 42 pacients de SII amb diarrea.Malgrat que els dos grups van mostrar una disminució significativa en els valors de severitat de la SII i dolor abdominal, l'efecte del CGDS va ser major en la milloria de la consistència de les deposicions. Aquest efecte s'associa, segons la Dra. Lobo, al restabliment de l'homeostasi intestinal per la seva acció antiinflamatòria i antioxidant. Per un altre costat, el grup que va rebre placebo va mostrar una associació entre la depressió i la intensitat del dolor abdominal, el que suggereix que existeixen mecanismes subjacents a la resposta del placebo.