El grup de Recerca Biomèdica amb Cèl.lules Mare de Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderat per la Dra. Matilde Lleonart, ha publicat recentment un http://www.cancertreatmentreviews.com/article/S0305-7372(16)30057-3/pdf article a la revista Cancer Treatment Reviews sobre el paper de les cèl.lules mare de càncer en la resistència als tractaments de la malaltia.Les cèl.lules mare de càncer són l'origen dels tumors més agressius. Es caracteritzen per representar un percentatge d'entre un 1% i un 5% de la massa tumoral, és a dir, que no es detecten ni tan sols a nivell microscòpic. A diferència de les cèl.lules tumorals diferenciades, es troben en un nínxol, aïllades de la resta del tumor i a més no es divideixen tan ràpidament com la resta de cèl.lules tumorals. Per aquest i altres motius, difícilment arriben fins a elles els efectes de la radioteràpia o quimioteràpia, pel que són més resistents al tractament. Totes aquestes característiques fan que sigui més difícil eliminar-les durant el tractament d'un tumor, almenys amb les eines terapèutiques que es fan servir de manera generalitzada actualment.A més, s'afegeix la complexitat que una cèl.lula diferenciada -que ja s'ha convertit en una cèl.lula d'un teixit concret- pot convertir-se en una cèl.lula mare de càncer per una sèrie de mecanismes cel.lulars. La Dra. Lleonart explica que "aquest dinamisme o plasticitat tumoral s'ha de tenir en compte a l'hora de plantejar el tractament d'un tumor i aplicar una teràpia específica de cèl.lules mare de càncer combinada amb el tractament convencional de quimioteràpia i radioteràpia".En aquest article, els investigadors proposen diferents mecanismes responsables de la resistència a les teràpies. Les cèl.lules mare de càncer són resistents perquè estan protegides a nivell molecular amb sistemes de detoxificació molt potents i uns mecanismes activats que mantenen la capacitat d'autorenovació, També tenen alteracions en les vies de resistència i mecanismes de reparació a l'ADN. Els autors de l'article proposen com a novetat que l'autofàgia -un dels processos que controlen la supervivència cel.lular- ha de ser inclosa com a fita causant de l'aparició del càncer. En aquest sentit, expliquen que l'autofàgia pot prevenir que les cèl.lules normals es tornin canceroses de manera que si l'autofàgia falla, es perd aquest mecanisme de control. La importància de l'autofàgia ha estat el tema pel qual el Dr. Yoshinori Ohsumi ha rebut el premi Nobel de Medicina al 2016.Les cèl.lules mare de càncer expliquen perquè un subgrup de càncers torna a aparèixer entre 1 i 5 anys després de finalitzar la teràpia d'un tumor primari. Els investigadors creuen que un cop tractat el tumor primari, queda un grup de cèl.lules mare de càncer -que han estat les responsables de l'aparició del tumor primari- al lloc originari del primer tumor o a prop. Quan el pacient ha respost aparentment a la teràpia i s'ha curat, aquest tipus de cèl.lules es pot estendre via sanguínia o limfàtica i provocar l'aparició de nou del tumor. D'aquesta manera, la recidiva s'ha convertit en un tumor metastàtic que ha acumulat més mutacions i és molt més agressiu i resistent que el tumor primari. és aleshores quan ha d'aplicar-se una teràpia combinada que impliqui teràpia dirigida contra les cèl.lules mare de càncer a més d'una altra teràpia per les cèl.lules tumorals diferenciades diferent de la que s'ha aplicat inicialment.El grup de la Dra. Lleonart està estudiant actualment els mecanismes de resistència de les cèl.lules tumorigèniques in vitro a diferents tipus de càncer amb l'objectiu de desenvolupar tractaments capaços de revertir l'adquisició d'aquesta resistència. Una altra línia de recerca és imitar in vivo l'adquisició de resistència en un ambient tumoral dinàmic en models animals. Per a la Dra. Lleonart aquest és un repte per a la recerca del càncer en el futur.