Investigadors del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), liderats pel Dr. Fernando Azpiroz, han demostrat que la inflor abdominal es pot evitar corregint l’activitat de la musculatura toràcica i abdominal, ja que està causada per una resposta muscular voluntària, induïda per canvis relativament petits del contingut intestinal. L’estudi, publicat a " "http://www.gastrojournal.org/article/S0016-5085%2814%2901531-5/abstract" Gastroenterology, tanca l’última fase dels 15 anys de recerca que han estat necessaris per demostrar que ni els gasos, ni el contingut de l’abdomen són els responsables directes de la distensió del ventre. Per a dur a terme la darrera etapa de la investigació, l’equip del VHIR va realitzar un estudi prospectiu amb 45 pacients amb malalties funcionals intestinals i episodis de distensió abdominal. Tots els pacients van acudir a l’hospital en moments amb inflor i moments sense cap símptoma. “Després de fer un TAC abdominal i toràcic, per veure la forma de l’abdomen, i una electromiografia, per comprovar l’activitat muscular, es va poder identificar que els pacients amb distensió presenten un gran ompliment del tòrax amb una elevació de la paret, una baixada del diafragma i una protrusió de la paret abdominal anterior”, explica el Dr. Azpiroz. En constatar que es tractava d’un problema muscular, els investigadors van impartir als pacients entre 1 i 3 sessions de formació en les quals els van ensenyar a revertir la situació, relaxant els músculs intercostals i el diafragma, i contraient la paret abdominal anterior. Com a resultat, els pacients van aconseguir corregir la distensió del ventre, reduint l’activitat dels músculs intercostals i el diafragma. Tant pel diagnòstic com per a les sessions de formació, l’investigador del VHIR assegura que van fer servir “un sistema molt sofisticat, precís i costós, que permet controlar totes les variables, i mostrar als pacients la reacció dels seus músculs”. Amb aquestes paraules, el Dr. Azpiroz insisteix que, a part de la necessitat de validar el sistema mitjançant un assaig controlat, encara queda feina per simplificar el procediment i poder traslladar-lo a la pràctica clínica.En qualsevol cas, el tractament experimental ha demostrat que la distensió abdominal està sota control voluntari i es pot revertir. La troballa també revela per què els pacients amb distensió abdominal acostumen a sentir que els falta l’aire: en contra de l’opinió tradicional, el tòrax no està oprimit pel contingut abdominal, sinó que està ple d’aire, com en els pacients asmàtics o amb emfisema pulmonar, i això els dificulta la respiració.La distensió abdominal és un dels principals símptomes de les malalties funcionals de l’intestí, com l’intestí irritable, la pesadesa abdominal i la dispèpsia funcional, i està al darrere de prop del 40% de les consultes a gastroenterologia. Els investigadors del VHIR van observar fa més de cinc anys aquest canvi muscular, després de comprovar que en els pacients amb distensió tant el volum de gas en l’intestí com el volum total de les vísceres en la cavitat abdominal presenten un augment petit que per si sol no justifica la distensió.