“La meva major satisfacció és veure l’aplicació clínica a curt termini d’una recerca en equip” Podries explicar què estàs investigant actualment?Treballo en una línia d’investigació enfocada a la retinopatia diabètica, ja que la principal causa de ceguera al món actualment es dóna per complicacions en la malaltia de la diabetis. El que fem és investigar en models animals, concretament en ratolins, per després poder-ho extrapolar en humans.Explica’ns què acostumes a fer un dia qualsevol de treball al teu laboratori.El dia a dia canvia segons l’etapa en la que es trobi l’estudi. Jo arribo molt aviat, i quan estem fent un tractament per provar un nou principi actiu, me’n vaig cap a l’estabulari a fer tractaments amb el fàrmac en estudi als ratolins: els pesem, els mirem la glucèmia, etc. És el mateix control que es fa a un diabètic. En acabar als tractaments processem les mostres, fem proves al laboratori i analitzem les dades. També és important la part de despatx, les reunions de grup, les preparacions de congressos, i les col•laboracions amb altres grups de recerca per fer estudis conjunts.Què és el que més t’agrada de la teva professió? Que no hi ha cap rutina. Es tracta de pensar una estratègia en equip i cercar nous camins a partir dels resultats obtinguts per tal de crear noves respostes que arribin a resoldre una malaltia. Jo sóc molt creativa i això és molt necessari per fer recerca. La gent sovint pensa que els científics som avorrits, que fem una feina rutinària... I de rutina res! Has de construir una pel•lícula del procés que expliqui què està passant i això està molt bé, perquè requereix d’estratègia i d’interpretar les dades quan surt algun resultat diferent al que esperaves. Constantment has de preguntar-te: “Què?” I intentar trobar respostes...I el que menys?El que menys m’agrada és que, pel context de crisi, la recerca actual no pot arribar al seu màxim potencial fer tot el que es podria fer. S’ha de dependre de projectes finançats que cada cop són més difícils d’assolir, i s’ha d’arribar al grau d’excel•lència a nivell internacional. La remuneració als investigadors és un altra gran desigualtat respecte a altres països.La teva major satisfacció com a investigador va ser quan... N’he tingut vàries i en diferents etapes de la vida, per exemple, quan tu mateix et vas fent preguntes al llarg d’un procés i arriba el moment en el que trobes la resposta. Però, sobretot, la meva major satisfacció és veure l’aplicació clínica a curt termini d’una recerca en equip per tal que arribi a curar un pacient.Què sents davant d’un gran descobriment científic? És una satisfacció! Per exemple, vaig llegir al diari La Vanguardia com un gen pot evitar la trisomia de la Síndrome de Down. Això és impressionant perquè significa que treballant en el genoma algun dia es podria arribar a revertir aquesta malaltia. O la troballa d’un nou tractament per a patologies com la diabetis o el càncer, amb tanta població afectada.És certa aquella dita que diu que la paciència és la mare de la ciència?Sí. Cal molta paciència, constància, perseverança, creativitat, proactivitat... El dia a mi em sembla curt per tot el que em proposo fer. Molt sovint t’endus publicacions científiques per llegir el cap de setmana, i qualsevol diria: què fa aquesta persona, un diumenge, llegint això? En temps de crisi, per què s’ha de mantenir i impulsar la inversió en recerca biomèdica?Els pilars d’un país desenvolupat han de ser la sanitat i l’educació d’alt nivell. El coneixement crea saviesa, crea educació, crea salut. La recerca biomèdica és prioritària perquè va directament a les persones. Jo no crec que s’hagin d’invertir diners en tecnologia aplicada a armes, per exemple...! Ara, si s’inverteix en tecnologia, optimització de processos i coneixement, però aplicat a la ciència, arribarà un producte per millorar la qualitat de vida, i això no té preu!Explica’ns un exemple del teu grup de recerca que demostri que la investigació d’excel•lència té aplicacions directes per a la salut dels pacients.Nosaltres creem el coneixement partint de l’assaig en animals i en cultius cel•lulars perquè després acabi en un assaig clínic en humans. Cal aquest pas previ de l’assaig animal per poder passar a la fase següent en humans. Ara mateix el cap del meu grup de recerca està participant en un projecte molt potent a nivell europeu anomenat Eurocondor d’on sortiran importants tractaments d’aplicació directa per a la salut dels pacients diabètics.Per què t’agrada treballar al VHIR?Perquè és un centre d’excel•lència, amb gran producció de publicacions científiques d’alt impacte. Estar en un entorn hospitalari és fantàstic, ja que els grups de recerca treballen en col•laboració per augmentar el coneixement de patologies importants, són interdisciplinaris i això dóna molt de joc, perquè el metge aporta una part, el bioquímic una altra, el biòleg molecular una altra... D’aquesta manera es crea un coneixement molt més integral.