La revista mèdica JAMA (Journal of the American Medical Association), una de les més prestigioses i amb més àmplia difusió arreu del món, s’ha fet ressò aquests dies de l’estudi RACECAT, en què participa Vall d’Hebron i que determina els circuits de trasllat més efectius per als pacients amb ictus greus.

La publicació ha posat en valor els resultats d’aquest estudi -liderat entre d’altres per la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)- i el bon funcionament a Catalunya del Codi Ictus, gràcies a la bona coordinació entre l’atenció prehospitalària i hospitalària, a un registre de pacients molt consolidat, amb dades d’alta qualitat, a un seguiment centralitzat dels pacients, i la publicació en obert de les mètriques de qualitat.

"Aquesta publicació posiciona Catalunya com un territori modèlic i referent al món de com organitzar l'atenció a l'ictus. De fet, el sistema ha estat copiat o adaptat a molts països", ha valorat la Dra. Natàlia Pérez de la Ossa, neuròloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol i cap del Pla Director de l'Ictus de la Generalitat. “Un estudi d’aquesta complexitat que involucra a tantes persones només s’ha pogut fer en el nostre territori, però els seus resultats serviran per organitzar les xarxes d’atenció al ictus de tot el món", afegeix el Dr. Marc Ribó, neuròleg de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Recerca en Ictus del VHIR i co-investigador principal del estudi.

Un estudi d’interès mundial

Els resultats de l’estudi RACECAT són d’interès mundial ja que ajuden a planificar l’organització de derivació i trasllats dels pacients amb ictus. Iniciat al 2017 i conclòs a finals del 2020, l’estudi pretenia determinar on cal traslladar els pacients que pateixen un ictus greu i que es troben lluny d’un centre hospitalari d’alta tecnologia on es pugui fer el tractament endovascular, necessari en la meitat dels ictus més greus, només disponible a alguns centres de la xarxa d’atenció a l’ictus, i que sovint estan allunyats del lloc on es troba el pacient.

Els resultats de l’estudi posen de manifest l’efectivitat dels circuits d’atenció a l’ictus al territori gràcies a l’alta coordinació entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els centres hospitalaris, en tant que conclou que les possibilitats de recuperació clínica són positives tant si el trasllat es fa directament a un dels centres amb capacitat per fer el tractament endovascular com si es fa una primera atenció a un dels centres locals i, posteriorment, un trasllat secundari quan cal.

En concret, el 45% dels pacients amb ictus isquèmic greu reben una trombectomia, el que suposa una de les taxes més elevades d’Europa, i el tractament s’inicia de forma molt ràpida, amb una mitjana de 4 hores i mitja des de l’inici dels símptomes, fins i tot en els pacients que es troben lluny i que són atesos inicialment a un primer centre d’ictus local.

A més, a Catalunya els pacients reben atenció al primer hospital amb 88 minuts de mitjana, es fan les primeres proves i la primera atenció en menys de 40 minuts, i arriben al segon hospital on es pot fer la trombectomia amb 180 minuts de mitjana. Aquests temps són extremadament ràpids comparats amb altres territoris, i posen de manifest l’efectivitat de la xarxa d’atenció a l’ictus de Catalunya.