Un estudi liderat pel grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) ha conclòs que l’envelliment ovàric, mesurat al inici de la malaltia, a partir dels nivells d’hormona antimülleriana (AMH), no té valor predictiu de l’evolució de l’esclerosi múltiple ni de la discapacitat a llarg termini. El treball, publicat a la revista Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry, ha comptat amb la col·laboració dels grups de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia, Neuroradiologia i de Medicina Materna i Fetal del VHIR, l’Hospital Universitari Gregorio Marañón i l’Hospital Universitari Ramón y Cajal.

L’hormona antimülleriana és una proteïna produïda pels ovaris que s’utilitza habitualment com a indicador de la reserva ovàrica, és a dir, de la quantitat d’òvuls disponibles en les dones. Aquesta reserva disminueix de forma natural amb l’edat i és un dels molts factors que es poden relacionar amb l’edat biològica en les dones. Estudis previs havien proposat l’AMH com a possible marcador relacionat amb l’activitat i el pronòstic de dones amb esclerosi múltiple.

Per estudiar aquesta relació, l’equip investigador ha analitzat dades prospectives de tres centres hospitalaris: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, i els Hospitals Universitari Gregorio Marañón i Ramón y Cajal de Madrid.

L’estudi va incloure 365 dones d’entre 20 i 45 anys amb un primer episodi suggestiu d’esclerosi múltiple en què s’havien mesurat els nivells d’AMH poc després del primer brot d’esclerosi múltiple. Les pacients van ser seguides durant anys per avaluar diferents indicadors de l’evolució clínica de la malaltia, com ara l’aparició d’un segon brot, la progressió de la discapacitat o el diagnòstic d’esclerosi múltiple segons els criteris McDonald.

Sense associació entre l’AMH i l’evolució de l’esclerosi múltiple

Els resultats mostren que els nivells d’hormona antimülleriana no s’associen amb un pitjor o millor pronòstic de l’esclerosi múltiple. “Quan ajustem per l’edat de la pacient, demostrem que aquesta hormona no té capacitat predictiva. La possible relació observada en estudis previs entre AMH i pronòstic sembla explicar-se principalment per l’edat de les pacients, amb la qual aquesta hormona està estretament relacionada.", explica el Dr. Álvaro Cobo Calvo, neuròleg del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Cemcat, i investigador del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR.

L’edat cronològica, és a dir, quants anys té una pacient, és un dels factors més rellevants en el pronòstic de l’esclerosi múltiple: les persones amb més edat en el moment de l’inici de la malaltia acostumen a presentar un major grau de discapacitat. Si bé és habitual que les persones amb més edat tinguin nivells d’AMH més baixos, els nivells d’aquesta hormona no tenen un efecte independent sobre l’evolució de la malaltia.

D’altra banda, es van comparar els nivells d’AMH de les pacients amb esclerosi múltiple amb els de 145 dones sanes i tampoc es van detectar diferències en els nivells d’AMH entre els dos grups.

Els resultats tenen implicacions importants en la pràctica clínica, especialment per oferir informació basada en l’evidència a dones amb baixa reserva ovàrica o insuficiència ovàrica precoç. “Aquests resultats ens ajuden a aclarir una qüestió que havia generat interès en estudis previs, però que fins ara no s’havia confirmat en cohorts de pacients tan àmplies ni amb ajustos estadístics rigorosos. Hem confirmat que la baixa reserva ovàrica no és un factor de risc addicional de discapacitat a llarg termini”, conclou la Dra. Mar Tintoré, cap assistencial del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del Cemcat, i investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR.