L'European Nanomedicine Characterisation Laboratory (EU-NCL) ha seleccionat un projecte del VHIR destinat a aconseguir un nanoconjugat terapèutic que millori el tractament del càncer de pròstata. El projecte està coordinat pel Dr. Simó Schwartz Jr, director del http://www.cibbim.eu/" CIBBIM-Nanomedicina, i la Dra. Ibane Abasolo, del Grup http://bit.ly/2rSQb9v CIBBIM-Nanomedicina. Direccionament i Alliberament Farmacològic del VHIR, i la Dra. María Jesús Vicent, investigadora principal del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre de Recerca Príncep Felip (CIPF) de València.D'entre totes les propostes presentades al http://www.euncl.eu/" EU-NCL, només una de tot el territori espanyol forma part del petit grup seleccionat per realitzar els assaigs necessaris per avançar el producte cap a la pràctica clínica, el que situa Vall d'Hebron Campus com un hospital punter en nanomedicina amb capacitat per generar i produir nanoconjugats terapèutics i nanomedicines.La principal dificultat que existeix en aquest camp és tenir una nanomedicina que compleixi certs requisits que la poden fer susceptibles d'arribar a assaigs clínics. "En el nostre cas, els assaigs preclínics es faran amb un polímer terapèutic que transporta paclitaxel, un dels fàrmacs de referència en el tractament actual del càncer de mama, pàncrees i pròstata, i que ha demostrat ser un bon candidat per arribar a la fase clínica", explica el Dr. Simó Schwartz Jr.Nanomedicina versus fàrmac lliure: major eficacia i menor toxicitatEl que s'ha pogut veure fins ara és que aquests nanoconjugats terapèutics són capaços de transportar molt més paclitaxel al tumor i a més, els seus perfils de toxicitat són molt menors en comparació amb el fàrmac utilitzat en la pràctica clínica.En models animals de càncer de pròstata són capaços d'evitar el creixement dels tumors i reduir de manera substancials les metàstasis. S'ha aconseguit canviar la vida mitjana i la farmacocinètica d'aquest medicament sense augmentar la toxicitat.Com a comparativa, quan s'administra la mateixa quantitat de fàrmac lliure, sense la nanomedicina, a la segona dosi, la toxicitat en els animals és tan alta que s'ha d'aturar l'assaig. és a dir, que "la diferència en toxicitat entre aquest nanoconjugat terapèutic i el fàrmac lliure és abismal i això ens permet fer pautes d'administració molt més agressives, que no són possibles amb el fàrmac convencional", insisteix el Dr. Schwartz Jr.El següent pas serà determinar quina és la pauta màxima d'administració que podem utilitzar. De moment se sap que administrada tres cops per setmana no hi ha toxicitat i l'efecte terapèutic és molt evident. Es tracta de veure si es pot incrementar aquesta pauta i obtenir encara més eficacia, sempre que la toxicitat sigui acceptable."La nanomedicina amb què treballem és fàcilment escalable, molt estable, es pot liofilitzar (reconstituir) molt fàcilment i passats dos anys encara està en perfecte estat", detaca. Per tant, de cara a l'any vinent "el nostre objectiu és que el compost es pugui autoritzar com a Investigational New Drug (IND) i per això tots els assaigs que hem acordat amb l'EU-NCL són els que l'Agència Europea del Medicament (EMA) considera necessaris per aconseguir la designació IND", conclou.