El grup de recerca en http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=187018 Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha dut a terme un estudi per identificar les vies moleculars implicades en la disfunció de la barrera epitelial intestinal i explicar la major predisposició de la població femenina a patir la Síndrome de l'Intestí Irritable amb predomini de diarrea (SII-D). L'estudi Decreased TESK1-mediated cofilin 1 phosphorylation in the jejunum of IBS-D patients maig explain Increased female predisposition to epitelial Dysfunction s'ha publicat a la revista https://www.nature.com/articles/s41598-018-20540-9" Scientific Reports i ha estat dirigit pels doctors Maria Vicario i Javier Santos, investigadors principals d'aquest grup. Tot i que encara es desconeix el veritable origen de la micro-inflamació de la mucosa intestinal observada en pacients amb SII, un possible vincle fisiopatològic amb aquestes troballes seria l'alteració de la funció de barrera epitelial. La major comprensió dels mecanismes que modulen la integritat epitelial de la mucosa i la seva associació al sexe femení pot tenir importants implicacions preventives, diagnòstiques i terapèutiques per a la SII. I és que, encara no s'ha pogut determinar un biomarcador de la malaltia que permeti diferenciar perfectament al subjecte sa del malalt. Aquest mateix grup ja va demostrar el 2012 que el SII-D presenta un conjunt d'alteracions específiques en gens estructurals de l'epiteli intestinal associades a la simptomatologia de la malaltia. En aquest nou estudi, els investigadors demostren que el jejú dels pacients amb SII-D té un perfil proteòmic distintiu en comparació amb els controls sans. Com a continuació a la investigació prèvia, l'anàlisi integratiu dels perfils d'expressió de gens i proteïnes realitzats ara confirma la pèrdua de la funció de barrera epitelial intestinal com un mecanisme molecular central en la malaltia. "Mitjançant un programari d'anàlisi de dades biològiques el que hem fet és veure el paral.lelisme entre tots dos estudis, el transcriptoma i el proteoma, el que ens ha permès assenyalar un dels mecanismes moleculars responsables de l'alteració de la funció epitelial de l'intestí. Es tracta de la proteïna cofilina1, implicada en la modulació del citoesquelet d'actina de la cèl.lula", explica la Dra. Vicario. A l'estudi es va comprovar que els subjectes sans presenten una major expressió de cofilina1 fosforilada, és a dir, en la seva forma inactiva, de manera que el citoesquelet d'actina no està alterat. No obstant això, en els subjectes amb SII-D passa el contrari, tenen una major proporció de la forma no fosforilada el que provoca la depolimerització de l'actina del citoesquelet i la conseqüent pèrdua de la integritat de la barrera epitelial. Paral.lelament, una de les proteïnes responsables de la fosforilació de la cofilina1, la proteïna kinasa TESK1, també es troba disminuïda en els pacients de SII-D. Tot i que la proteïna TESK1 ha estat prèviament descrita com a mecanisme essencial de reorganització dels filaments d'actina, aquest estudi és el primer a associar alteracions en aquesta proteïna a una malaltia humana, el que la situa com a ferm candidat a biomarcador per al SII-D. A més, els investigadors han observat que el mecanisme molecular que controla l'estabilitat del citoesquelet de l'epiteli intestinal està més actiu en les dones que en els homes. "Hem observat que hi ha una correlació entre l'expressió de les proteïnes d'aquesta via de desestabilització de l'actina amb els símptomes clínics i la seva severitat, únicament en les dones", puntualitza el Dr. Santos. Aquestes troballes suposen la identificació d'un mecanisme molecular implicat en la disfunció intestinal mai abans descrit en aquests pacients que, a més, contribueix a explicar la predisposició femenina a la malaltia. "Tot i que el grup d'individus participants en l'estudi no és molt elevat, els pacients estan molt ben caracteritzats clínicament. A més, l'estudi és molt consistent perquè amb dues tècniques òmiques diferents hem arribat a la mateixa conclusió", afegeix el Dr. Santos. "és important destacar que les dades obtingudes en biòpsies en aquest estudi concorden amb les vies de senyalització associades al perfil proteòmic identificades per altres grups en mostres d'orina de pacients amb SII, el que confirma la consistència de les nostres observacions i apunta clarament a la potencialitat del nostre estudi a la identificació de biomarcadors d'aquesta malaltia", conclou la Dra. Vicario. Aquest estudi demostra que els mecanismes que regulen l'estabilitat de l'epiteli intestinal són deficitaris en les dones que pateixen intestí irritable. El descobriment de proteïnes epitelials alterades en aquesta població proporciona molècules candidates per a la seva validació com biomarcadors en el SII-D.