La inserció d’un senzill pessari cervical no invasiu durant el segon trimestre de l’embaràs en dones amb un alt risc de part prematur (les que tenen el coll uterí curt) redueix significativament la probabilitat d’un avançament del naixement, causa principal de mortalitat o de malaltia greu posterior del nounat. Així ho demostra l’assaig científic aleatoritzat que ha dirigit Vall d’Hebron i que es publica a l’ edició digital de la revista mèdica The Lancet .

El pessari és un simple anell de silicona, de baix cost (38 euros), no invasiu i de fàcil col · locació i extracció que s ’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc perquè no té efectes secundaris greus.

L’ estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha comptat amb la col·laboració d’altres cinc hospitals espanyols que han aportat una mostra significativa de 380 embarassades a les quals se’ls va detectar (en una ecografia feta a les 22 setmanes de gestació), que tenien el coll uterí curt, és a dir, una longitud cervical de 25 mm). Aquest és un dels principals factors de risc de prematuritat. La meitat d’ aquestes dones, triades a l’atzar, van usar el pessari cervical, i l’altra meitat van fer el tractament i seguiment mèdic habitual sense pessari.

L’ estudi ha demostrat una reducció significativa del part prematur (gairebé d’un 30% entre les dones amb pessari respecte d’un 6% de reducció entre les que no el portaven) abans de la setmana 34 de gestació.

Cal recordar que el part prematur constitueix un dels problemesmés importants de la perinatologia actual i una de les causes més habituals de malaltia i/o mortalitat dels nounatsmundial. La prematuritat és, per exemple,la principal causa de mort en el primer mes de vida, de tal manera que un prematur té una probabilitat 180 vegades superior de morir que un fetus que ha pogut fer la gestaciócompleta.

Si bé és cert que els avenços tecnològics i mèdics han fet possible un augment de la supervivència dels nounats de molt baix pes, no és menys cert que les taxes de prematuritat no han variatgairebé gens en els darrers anys.A més, les complicacions associades als nadons prematurs es mantenen invariables tot i els avenços mèdics: dificultats d’aprenentatge, paràlisi cerebral, ceguesa... entre altres seqüeles respiratòries, visuals, auditives, neurològiques, cognitives o de comportamentque afecten moltes vegades de per vida el nounat.

La doctora Elena Carreras, cap de la Unitat de Medicina Maternofetal del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i coordinadora de l’estudi, ha afirmat que “trobar un mètode segur i econòmic de reduir la incidència del part prematur i reduir la càrrega de prematuritat i les seves seqüeles és un objectiu pel qual val la pena treballar. Els resultats del nostre estudi obren la porta a noves recerques sobre l’ús d’aquest dispositiu i ens fan concebre esperances que és possible trobar una manera de reduir substancialment la prematuritat al món”.

La doctora María Goya, ginecòloga de la mateixa Unitat i investigadora principal de l’estudi afirma que: "la col·locació del pessariés una alternativa econòmica, segura i fiable per a la prevenció del part prematur en la població de més risc, la d’embarassades amb el coll uterí curt ".

Dins d’aquest projecte anomenat PECEP, que ha comptat amb finançament dins del projecte FIS 07/1086 de l’Institut de Salut Carlos III mitjançant la cooperació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el mateix grup de treball ha descrit i validat una nova tècnica per a la medició del coll uterí,ja que la tècnica clàssica no permetia visualitzar correctament el cèrvix de les embarassades amb pessari.

En l’actualitat el mateix grup de treball lidera altres quatre assajos clínics en relació al pessaricervical. El primer inclou una població de bessons de mares amb cèrvix curt (PECEP-TWINS); el segon i el tercer un grup de pacients que presenten cèrvix curt entre les setmanes 24 i 34 de gestació, tant en gestacions úniques (PECEP-RETARD) com en gestacions gemel·lars (PECEP-RETARD-TWINS); i el quart, un grup de pacients amb gestacions monocorials i síndrome de transfusiófetal entre bessonsque han estat sotmeses a cirurgia prenatal (PECEP-LASER).

Finalment és també rellevant dir que el pessari cervical el fabrica una fundació alemanya sense ànim de lucre, la Clara-Angela-Foundation, que lidera la Dra. Birgit Arabin que l’any 2003 va fer els primers estudis (aquets no aleatoritzats) sobre els seus beneficis, i que va decidir fabricar-los en una producció que dóna llocs de treballs a disminuïts psíquics i físics i que, per tant, no té l’emparament de la gran indústria farmacèutica. Per això –i per la simplicitat de l’anell–, el preu del pessari no arriba als 40 euros. Res, si es compara amb l’estalvi per al sistema sanitari que representa una disminució del part prematur, de la seva primera atenció neonatal, i a les complicacions mèdiques generades.

Segons dades que aporta la revista The Lancet per a contextualitzar l’impacte que pot arribar a tenir aquest estudi, “a nivell mundial s’estima que naixen prematurament uns 13 milions de nadons tots els anys (abans de les 37 setmanes d'embaràs). El part prematur costa després al sistema de salut només als EUAmés de 26 milions de dòlars/any”.