El passat mes de Setembre, la revista Journal of Immunology va publicar un nou article de la sèrie "http://www.jimmunol.org/pillarsofimmunology" The Pillars of Immunology", que recorda els clàssics que han impulsat els coneixements de la immunologia moderna. En aquest cas es va re-editar l'estudi publicat a l'any 1998 pel Dr. Joan Sayos del http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?t=cibbim-nanomedicina-regulacio-immunologica-i-immunoterapia&s=recerca&contentid=187059 Grup de Regulació Immunitària i Immunoteràpia del CIBBIM-Nanomedicina del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), comentat per l'experta en el camp de les immunodeficiències primàries, la Dra. Pamela L. Schwartzberg. L'estudi original va ser publicat com article a la revista http://www.jimmunol.org/content/199/5/1534" Nature, on el Dr. Sayos constava com a primer autor i autor de correspondència juntament amb el Dr. Cox Terhorst.Traslladant-nos a mitjans dels '90, amb un projecte del genoma humà inacabat i moltes de les tècniques de seqüenciació en procés de millora, el Dr. Sayos va dur a terme una estada post-doctoral al laboratori del Dr. Cox Terhorst a la Universitat de Harvard, Boston. El treball desenvolupat pel Dr. Sayos va permetre el clonatge i identificació del gen que codifica per a una petita proteïna adaptadora denominada SAP (SLAM associated protein), que s'uneix a la cua intracel.lular del receptor de superfície cel.lular SLAM i funciona com un commutador de senyals. En presència de SAP, SLAM enviaria senyals positives, i en absència de SAP, les senyals serien de tipus inhibidor. A partir de la codificació del gen per la proteïna SAP, van descobrir-ne la seva absència o mutació en els pacients amb la Síndrome Limfoproliferativa associada al cromosoma X (XLP1), una immunodeficiència primària rara caracteritzada per una mononucleosi fatal induïda per la infecció pel virus d'Epstein Barr.Treballs posteriors del Grup del Dr. Terhorst i d'altres laboratoris van esbrinar per què el sistema immunitari dels pacients amb XLP1 no podien superar la infecció pel virus EBV i eliminar els limfòcits B infectats. Tot depenia de la funció del receptor de la família SLAM, anomenat 2B4. En presència de SAP, el receptor 2B4 a la superfície dels limfòcits CD8 reconeix la superfície dels limfòcits B infectats i en promou la seva mort. En absència de SAP, 2B4 es converteix en un receptor inhibidor incapaç de promoure la mort de les cèl.lules infectades, que proliferen de manera descontrolada, amb conseqüències fulminants pels pacients. Els impactes a dia d'avui, segons Pamela L. Schwartzberg:La científica experta en Immunologia de la Universitat de Texas Southwestern Medical Center, subratlla que aquest treball pioner sobre SAP i els membres de la família SLAM ha donat lloc a múltiples descobriments sobre la immunodeficiència genètica XLP, així com en la biologia de les interaccions entre limfòcits, la producció d'anticossos per part del limfòcits B o la regulació por apoptosis de la funció dels limfòcits T.La Dra.Schwartzberg reconeix el treball del Dr. Sayós com un excel.lent exemple de com la identificació de gens implicats en immunodeficiències primàries pot impulsar no només el coneixement de la pròpia malaltia, sinó també revelar nous mecanismes que formen part del normal funcionament del sistema immunològic.