Article de Diana Pou, metgessa de la Unitat de Medicina Tropical Vall d'Hebron/Drassanes, amb experiència en epidèmies d'Ebola a Angola, Uganda o República Democràtica del Congo (amb MSF). Col.laboradora del Comitè Científic Espanyol d'Ebola mitjançant la formació de personal sanitari. Membre del Comitè d'anàlisi i seguiment de l'Ebola a Catalunya. El passat 14 de Gener l'Organització Mundial de la Salut donava per finalitzada l'epidèmia d'Ebola més gran de la historia, un dia després es confirmava un nou cas a Sierra Leona. Aquest nou cas ha generat 150 contactes dels quals 50 es consideren d'alt risc, 2 d'ells ja han començat a tenir símptomes.Podríem ser pessimistes i pensar que això no s'acabarà mai, però afortunadament les coses han canviat des del inici de l'epidèmia i la capacitat de reacció ha millorat. Els contactes d'aquest cas ja han estat vacunats amb la vacuna experimental i el seu seguiment s'ha iniciat de forma immediata per evitar nous contagis. Sembla que el virus es resisteix a desaparèixer de la zona i els dies vinents seran crucials per saber quant camí ens queda, però m'agradaria creure que tot això ja s'acaba i que ben aviat podrem parlar novament de la fi.Serà el moment de fer balanç. Deixem enrere 28.639 persones infectades i 11.316 morts. Tres països devastats per un virus que no només ha donat morts i patiment, sinó que ha enfonsat l'economia i el ja precari sistema de salut que tenien, col.lapsat intentant respondre a l'epidèmia i deixant de banda tants altres problemes de salut prioritaris.Però no s'acaba aquí, no oblidem que ens queden milers i milers de supervivents dels quals es calcula que un 50% pateixen i patiran problemes mèdics derivats de la malaltia, que en anglès s'anomena el "post-Ebolavirus disease syndrome" (PEVDS)*. Milers de persones amb símptomes que inclouen dolors articulars crònics (87%), problemes oculars com uveïtis, pèrdua d'agudesa visual, visió borrosa (25%), cefalees (22%), fatiga, anorèxia (98%), alteració de la memòria recent (27%), insomni (19%), dolors abdominals persistents (32%), disfunció sexual (20%), etc. I molts d'altres sense oblidar les seqüeles socials com l'estigma i les psicològiques com la depressió o l'estrès posttraumàtic que els acompanyarà durant molt i molt de temps.La durada en el temps de l'epidèmia (més de dos anys) així com les seves enormes dimensions i el nombre elevat de supervivents ha suposat una gran oportunitat des del punt de vista científic. Mai abans s'havia tingut l'opció d'investigar tan a prop el virus Ebola i les seves conseqüències. Hem avançat en el coneixement del virus i en les possibles vacunes i tractaments experimentals.Dues vacunes en fase III són les més avançades, la vacuna que utilitza el virus de d'estomatitis vesicular com a vector (VsV-EBOV) i la que utilitza l'adenovirus del ximpanzé (ChAd3-ZEBOV). Les dues estan en fase III i encara en fase d'avaluació de resultats però ja se sap que són ben tolerades i que proporcionen una bona protecció enfront al virus. Tot sembla indicar que podrien ser una bona opció per aplicar en un context epidèmic i sobretot seguint l'estratègia de vacunació en anell (a partir de cada cas infectat es vacunen els contactes que aquest genera, protegint els contactes directament i alhora creant un cercle protector que evita la propagació del virus).Respecte els tractaments, algunes substàncies ja utilitzades amb altres indicacions (i per tant segures) que havien demostrat ser eficaces contra el virus in vitro s'estan utilitzant en assaigs clínics que encara duren: és el cas dels interferons o del favipiravir (Toyama, Japó). Els resultats inicials d'aquest últim suggereixen que té certa eficàcia en els estadis inicials de la infecció tot i que encara queda molt per investigar. També tenim el cas de l'amodiaquina, anti-palúdic que segons MSF ha donat certa milloria als seus pacients d'Ebola (N Engl J Med 2016, 374:23-32). Altres substàncies noves estan encara en fases menys avançades (fase I) com és el cas de la combinació d'anticossos monoclonals ZMapp (Leafbio, EUA) o MIL 77 (MabWorks, Xina), així com altres substàncies encara en estadi pre-clínic. Pel que fa a la utilització de sèrum de malalts convalescents tenim també diversos assaigs clínics en marxa, alguns en estadi II/III, com és el cas del de Sierra Leona i el de Guinea, on s'han transferit ja 150 malalts. Les dades d'aquests assaigs estan sent analitzades actualment i no es disposa encara de resultats concloents.També s'ha conegut molt més sobre el virus en sí. Sabem que el virus pot romandre durant temps a l'organisme després de la recuperació clínica. S'ha evidenciat presència de virus a esperma i a llet materna inclús mesos després de la curació. També ha estat aïllat en l'humor vitri de pacients que han sobreviscut. No se sap encara quant de temps aquests virus poden persistir en determinats teixits, ni si són viables o capaços de transmetre la malaltia a altres persones.El seguiment de pacients homes curats d'Ebola durant mesos ha mostrat en alguns casos la presència de virus en esperma inclús 9 mesos després de la curació. Aquests virus no semblen capaços de reactivar la malaltia en el propi pacient però sí poden suposar un risc de contagi a altres persones via sexual. Els virus queden protegits del sistema immune al teixit testicular. El mateix passa amb la llet materna. Les recomanacions a l'àfrica passen per promoure l'ús de preservatius fins a un any després de la curació dels pacients homes i per recomanar evitar la lactància materna a les mares supervivents sempre i quan tinguin altres opcions apropiades pels seus nadons.L'OMS, juntament amb el CDC i el ministeri de salut de Sierra Leona treballen conjuntament en el projecte de seguiment de la persistència de virus en els supervivents ("Virus Persistence Study") que inclou tests periòdics tant en homes com en dones per determinar la durabilitat i viabilitat (i capacitat de contagi per fluids corporals) del virus en l'organisme un cop superada la malaltia.Tots aquests reptes queden encara sobre la taula i la perspectiva d'una vida "normalitzada" per a aquestes poblacions encara queda molt llunyana. Afortunadament hi ha actors que segueixen sobre el terreny. Esperem que hi continuïn no només per un interès científic sinó també per ajudar a la recuperació física i moral de tants milers i milers de persones que encara en pateixen les conseqüències.Els estudis més recents mostren que el virus de l'Ebola deixa una immunitat que pot arribar a durar fins a deu anys, es desconeix si pot protegir de per vida, i en tot cas no protegeix enfront a altres soques.Les epidèmies d'Ebola seguiran sorgint a l'Africa com ho han fet durant molt anys abans d'aquesta darrera epidèmia i de que se'n parlés a tots els mitjans de comunicació. També seguiran causant morts. El que és molt menys probable és que ens toqui a Occident tan de prop com aquesta última vegada. Les organitzacions com Metges Sense Fronteres i altres seguiran presents a primera línia, caldrà veure si la comunitat internacional encara se'n recorda.Respecte a nosaltres. Esperem que tots els esforços fets per formar i preparar tant les estructures sanitàries com als professionals contra l'aparició de possibles casos no quedin en un no res. Que n' aprenguem dels errors comesos, que millorem la capacitat de reacció i que sapiguem gestionar la por i el desconeixement d'una manera més eficaç. Les malalties són globals i nous virus i malalties emergents noves per a nosaltres ens tornaran a arribar. N'estarem preparats?*Qureshi AI, Chughtai M, Loua TO, et al.http://cid.oxfordjournals.org/content/61/7/1035.long" Study of Ebola Virus Disease Survivors in Guinea. Clin Infect Dis 2015. https://www.facebook.com/media/set/?set=a.1136033206414452.1073741852.170528246298291&type=3" Fes clic aquí per veure les fotografies que va fer Diana sobre el terreny, lluitant contra l'ebola.