La investigació sobre l'ictus isquèmic feta per la http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186904 Unitat Neurotraumatologia de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR) ha estat recentment publicada a la revista http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0172637 Plos One. En aquest treball, liderat pel neurocirurgià Fuat Arikan, es proposa un nou model animal, el porc, per estudiar aquesta patologia vascular i poder profunditzar més en els mecanismes que hi intervenen. és el primer cop que s'estudia l'ictus isquèmic amb detall en aquest animal, el porc comú. Des dels anys 80 i fins l'actualitat, els rosegadors i en concret la rata, havien sigut el model més estès en l'estudi de l'ictus. Presentaven però, una sèrie de diferències cerebrals respecte els humans que feien que els resultats dels experiments no es poguessin aplicar.El porc, en canvi, presenta molts avantatges per estudiar els infarts cerebrals. Es tracta d'animals amb un cervell molt semblant al dels humans, tant en la mida com en la composició, en quant a matèria grisa i blanca. També permet realitzar proves de neuroimatge que s'utilitzen amb les persones.En el treball s'estudien diferents aspectes d'aquesta patologia, com la presència d'oxigen en el cervell. Això permet veure com es va propagant la isquèmia després de l'ictus, que és la falta d'oxigen causant de mort cel.lular i, per tant, pèrdua de funció cerebral.La utilització de porcs ha permès també, profunditzar en el funcionament de determinats receptors cel.lulars implicats en la malaltia. En concret, s'investiga sobre els receptors SUR1 i TRMP4, els quals no es troben en les cèl.lules nervioses en circumstàncies normals. S'expressen només davant situacions de manca d'oxigen, com ho és l'ictus. S'ha vist que, aquests receptors, tenen un paper crucial en la principal complicació de l'ictus isquèmic, l'edema cerebral, que incrementa notablement el risc de mortalitat. La troballa podria ser la base d'una nova estratègia terapèutica.L'ictus és actualment la segona causa de mort al món, i una de les principals causes d'inhabilitació laboral, però, fins ara, els estudis experimentals no havien tingut èxit en la seva translació a humans. Per això, l'ús d'aquest nou model podria suposar grans avenços en el seu coneixement, així com obrir el camí a nous tractaments.