Vés al contingut
10/11/2026

Dos estudis internacionals identifiquen les proves no invasives més precises per diagnosticar les malalties hepàtiques metabòliques

Dr. Juan Manuel Pericàs

Dr. Juan Manuel Pericàs

10/11/2026

Els resultats, publicats a The Lancet i Nature Medicine, aporten noves evidències per millorar el diagnòstic de la malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica i reduir la necessitat de fer biòpsies hepàtiques.

Dos estudis internacionals han avaluat l'exactitud de diferents proves no invasives per diagnosticar i determinar la gravetat de la malaltia hepàtica esteatòtica associada a disfunció metabòlica (MASLD, per les sigles en anglès) i de la seva forma més greu, l'esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH). Els resultats, publicats a les revistes The Lancet i Nature Medicine, aporten evidències per avançar cap a estratègies diagnòstiques més precises i accessibles, que podrien reduir la dependència de la biòpsia hepàtica.

Els treballs s'emmarquen en el programa internacional LITMUS (Liver Investigation: Testing Marker Utility in Steatohepatitis), una iniciativa que reuneix 53 socis acadèmics i industrials per desenvolupar, validar i avaluar biomarcadors per al diagnòstic i l'avaluació de la gravetat de les malalties hepàtiques metabòliques.

Les proves no invasives per avaluar la fibrosi hepàtica

L'estudi principal, publicat a The Lancet, va analitzar 26 biomarcadors en 1.590 pacients de 13 països d'Europa i els Estats Units. La recerca va comparar diferents proves sanguínies, panells de biomarcadors i tècniques d'elastografia per ultrasons amb els resultats de les biòpsies hepàtiques, amb l'objectiu d'identificar les eines més precises per diagnosticar aquestes malalties i determinar-ne la gravetat.

Els resultats indiquen que el panell proteòmic SOMAScan i diverses tècniques d'avaluació de la rigidesa hepàtica, com l'elastografia per ressonància magnètica (MRE) i les eines basades en FibroScan, incloent-hi la puntuació Agile 3+, van mostrar una elevada precisió per detectar la fibrosi hepàtica avançada i la cirrosi. Les proves sanguínies ELF i ADAPT també van superar els llindars de rendiment establerts per identificar la cirrosi.

En canvi, detectar els casos de MASH amb risc de progressió (el grup de pacients al qual s'adrecen la majoria dels assaigs clínics) continua sent més complex. Entre les proves avaluades en l'estudi principal, només el panell SOMAScan va assolir el llindar de precisió diagnòstica preestablert per identificar aquests casos.

Una estratègia diagnòstica escalonada

Un dels resultats més rellevants de l'estudi principal és el rendiment de la gamma-glutamil transferasa (gamma-GT), una prova sanguínia senzilla i de baix cost. Aquesta prova va superar la puntuació FIB-4, àmpliament utilitzada per a l'avaluació inicial de la fibrosi hepàtica, com a eina de primera línia en les anàlisis realitzades.

A partir d'aquestes troballes, els investigadors proposen una estratègia diagnòstica escalonada que, després de validar-se en estudis addicionals, podria facilitar la seva incorporació a la pràctica clínica habitual. L'estratègia començaria amb una prova de gamma-GT i, en els casos que requereixin una avaluació addicional, continuaria amb proves com l'ELF o el FibroScan. Les tècniques d'imatge més avançades es reservarien principalment per a l'atenció especialitzada.

Aquest enfocament podria ajudar a identificar els pacients que necessiten una valoració més detallada i a orientar millor les derivacions als serveis especialitzats, alhora que reduiria la necessitat de recórrer a procediments invasius.

“Un dels aspectes més rellevants d'aquest estudi és que apunta cap a un model de diagnòstic més eficient, que combina proves senzilles i accessibles amb eines més específiques quan són necessàries. Això podria ajudar a identificar millor els pacients que requereixen una valoració especialitzada i a optimitzar l'ús dels recursos sanitaris”, explica Juan Manuel Pericàs, investigador del grup de recerca en Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de l’àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del CIBER (CIBERehd CB06/04/0007), liderats pel Dr. Joan Genescà, investigador del projecte i autor d'ambdós estudis. A banda, el Dr. Pericàs és Director de Recerca Clínica Comercial i Acadèmica del VHIR.

L'elastografia per ressonància magnètica destaca en l'estudi d'imatge

El segon treball, publicat a Nature Medicine, va avaluar 24 proves diagnòstiques, principalment tècniques d'imatge per ressonància magnètica i ultrasons, així com mètodes d'elastografia i alguns biomarcadors sanguinis. L'estudi va incloure 357 pacients de nou països d'Europa i els Estats Units amb dades aparellades de biòpsia i proves d'imatge.

Els resultats també van mostrar un bon rendiment de les tècniques d'elastografia per detectar la fibrosi avançada i la cirrosi. En particular, l'elastografia per ressonància magnètica va oferir una precisió superior a les mesures de rigidesa hepàtica basades en FibroScan.

Un avenç per al diagnòstic i el seguiment de les malalties hepàtiques

La MASLD és una de les malalties hepàtiques cròniques més freqüents al món i afecta aproximadament entre el 25 i el 30% de la població. La seva forma més greu, la MASH, pot evolucionar cap a la cirrosi i el càncer de fetge. El desenvolupament de tractaments específics per a aquesta malaltia fa encara més necessari disposar de proves que permetin identificar amb precisió els pacients que poden beneficiar-se'n i fer-ne el seguiment.

Actualment, la biòpsia hepàtica continua tenint un paper important en la confirmació de determinats diagnòstics i en la selecció de pacients per a assaigs clínics. Tot i això, és un procediment invasiu que presenta limitacions i pot dificultar tant l'accés al diagnòstic com el seguiment de l'evolució de la malaltia.

“Aquest estudi reforça el potencial de les tècniques d'imatge no invasives per determinar el grau de fibrosi hepàtica, especialment en fases avançades. Tanmateix, cal distingir entre la capacitat d'identificar la fibrosi i la d'identificar la inflamació associada a la MASH, ja que continuem necessitant eines diagnòstiques més precises per a aquesta última”, assenyala Juan Manuel Pericàs.

Notícies relacionades

L’estudi CHANCE analitza l’evolució de prop de 1.000 pacients en 63 centres de trasplantament hepàtic i identifica quins pacients amb les formes més greus de la malaltia poden beneficiar-se del trasplantament.

Els ajuts donen suport a projectes liderats per les doctores María José Buzón, María Buti, Elena Élez i Maria Vieito.

Els ajuts, dotats amb més de 533.000 euros per al VHIR, permetran alliberar activitat assistencial durant tres anys per impulsar projectes de recerca estratègica en obesitat, malalties respiratòries, patologia aòrtica i fetge gras metabòlic.

Professionals relacionats

Juan Ignacio Esteban Mur

Juan Ignacio Esteban Mur

Investigador/a principal
Malalties hepàtiques
Llegir més
Laura Puente Ramo

Laura Puente Ramo

Auxiliar de recerca
Malalties hepàtiques
Llegir més
Ares Aurora Villagrasa Vilella

Ares Aurora Villagrasa Vilella

Investigador/a sènior
Malalties hepàtiques
Llegir més
Neda Akhlaghi

Neda Akhlaghi

Investigador/a postdoctoral
Malalties hepàtiques
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.

CAPTCHA