Cos Un estudi internacional, liderat a la Universitat de Lovaina (Bèlgica) i amb la participació d'investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha demostrat la relació de la contaminació de l'aire amb la mortalitat i l'aparició de disfunció crònica de l'empelt dels pacients trasplantats de pulmó. La investigació, publicada al European Respiratory Journal, ha comptat amb la cohort més gran analitzada fins ara: 5.700 pacients trasplantats de pulmó a 13 hospitals de 10 països europeus diferents entre el 1987 i el 2012. Cos Els pacients trasplantats de pulmó són extremadament vulnerables pel seu estat immunocrompromès. En aquests individus, el trasplantament ha estat l'última opció de tractament, després d'haver patit patologies respiratòries com la fibrosi pulmonar, la fibrosi quística o l'emfisema pulmonar. Malgrat ser una tècnica que s'aplica des dels anys 80, la supervivència al trasplantament de pulmó és una de les més baixes comparades amb la d'altres òrgans sòlids, i se situa al voltant dels 5 anys després de la intervenció, principalment perquè els afectats desenvolupen disfunció crònica de l'empelt, que és el rebuig de l'òrgan trasplantat. Cos Per determinar si la contaminació està associada a la mortalitat dels pacients trasplantats i a la disfunció del seu empelt, els investigadors van decidir analitzar l'impacte de les partícules en suspensió de l'aire menors de 10 um, anomenades PM 10 , a la residència dels pacients trasplantats. Aquestes partícules floten per l'aire i penetren als bronquis i als pulmons de les persones quan respiren. Per mesurar aquestes partícules van prendre els nivells de PM 10 fixats en un estudi europeu realitzat l'any 2007. Com a referència, l'OMS recomana que l'exposició anual mitjana a les partícules en suspensió no superi els 20µ,g/m3 i un límit mitjà diari de 50µ,g/m3, unes dades que estan per sota dels actuals nivells de contaminació de Barcelona. Segons les dades proporcionades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, l'any 2015 la mitjana anual de partícules en suspensió a l'àrea Metropolitana de Barcelona va ser de 27µ,g/m3, i es va superar el límit de 50µ,g/m3 fixat per l'OMS durant 20 dies a diferents punts de la ciutat. Cos Geolocalització de pacients Cos Els investigadors del VHIR van aportar a l'estudi la informació clínica de prop de 450 pacients trasplantats de pulmó des del 1997 al 2011 a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i les dades relacionades amb la contaminació de l'aire i el trànsit al voltant de la seva residència. "Pacient a pacient, vam comptar el nombre de vies principals i secundàries pròximes a la seva residència en radis des de 50 a 1.000 metres, així com la longitud d'aquestes, per determinar si l'exposició al trànsit era un factor que influïa en la mortalitat", explica el Dr. Antonio Román-Broto, cap de secció del Servei de Pneumologia, coordinador mèdic del programa de trasplantament pulmonar i investigador del VHIR. Cos Una vegada analitzades les dades geocodificades dels 5.700 pacients participants al conjunt de l'estudi, els investigadors van observar diferències entre els pacients que havien pres un tipus d'antibiòtics, anomenats macròlids, respecte als que no en van prendre. Cos En concret, van determinar l'associació entre la taxa de mortalitat i la contaminació en els pacients no tractats amb macròlids (3.556 pacients). Segons el Dr. Román-Broto, els resultats de l'estudi demostren que "si reduïm els nivells de contaminació als nivells recomanats per l'OMS, podríem prevenir el 10 per cent de la mortalitat en els pacients trasplantats de pulmó que no prenen macròlids". L'estudi revela també que dues terceres parts dels pacients analitzats vivien en zones urbanes amb força trànsit i valors superiors als 20µ,g/m3 recomanats per l'OMS. Cos D'altra banda, els pacients que van prendre macròlids -que normalment es recepten quan es produeix la disfunció crònica de l'empelt-, van presentar un efecte protector enfront a la contaminació, que requereix més estudis per ser valorat. VHIREl VHIR va ser fundat el 1994, forma part del Hospital Universitari Vall d'Hebron, de l'Institut Català de la Salut, és un centre CERCA del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, i és un institut universitari d'investigació adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari Listavistosa-nfasis11 El Campus Vall d'Hebron està format per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), i el Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). El nou projecte representa una nova forma de treballar i de fer, on la recerca, la docència i la pràctica clínica caminen plegades, en una mateixa direcció, per unir esforços i créixer, sent més útils, més productius i més efectius. Cos Referència bibliogràficaD Ruttens, A Roman, S Gomez-Olles, C Berastegui et alt. An association of particulate air pollution and traffic exposure with mortality after lung transplantation in Europe. European Respiratory Journal. 2016. Doi: 10.1183/13993003.00484-2016