Vés al contingut

HOSPITAL

20/06/2022

S’identifica un dels mecanismes que causa danys neuronals als pacients amb esclerosi múltiple

Astrocids esclerosi multiple
Astrocids esclerosi múltiple
Astrocids_esclerosi_multiple_884

20/06/2022

La investigació dirigida per Vall d’Hebron és un pas endavant en la cerca de tractaments específics i efectius per a la malaltia.

“Identificar els biomarcadors i proteïnes que provoquen el dany neuronal és el primer pas per dissenyar tractaments més efectius i específics"

Una investigació dirigida pel grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) ha identificat un dels mecanismes que provoca danys neuronals als pacients amb esclerosi múltiple (EM). L’estudi publicat a Clinical and Translational Medicine ha provat que la inflamació a l’inici de la malaltia provoca un canvi en els astròcits, un tipus de cèl·lula en forma d’estrella que forma part del sistema nerviós central. Els astròcits afectats desencadenen una reacció de les neurones que provoca alteracions típicament observades en aquesta patologia.

L’objectiu de l’estudi era investigar l’efecte de la inflamació en els astròcits per determinar si desencadenen el dany neuronal observat en els pacients. Primer es van obtenir astròcits “purs” (de ratolins sans) i se’ls va posar en contacte amb líquid cefaloraquidi. Es van fer tres grups: un amb líquid de pacients amb una EM molt activa i amb alta inflamació; el segon amb pacients amb una activitat lleu; i per últim, amb pacients amb cefalea no relacionada amb l’EM. El secretoma, el conjunt de proteïnes secretades per un organisme en concret, dels astròcits resultants es van posar en un cultiu de neurones sanes per estudiar el seu efecte. Les neurones tractades amb el secretoma d’astròcits que havien estat amb líquid cefaloraquidi de pacients amb EM molt activa van mostrar signes clars de neurodegeneració com una menor complexitat neuronal  i plasticitat sinàptica. Aquestes conseqüències van ser molt més reduïdes en els pacients lleus i no existents en els que no tenien la malaltia.

“Era important comptar amb pacients sense EM per assegurar que era un mecanisme específic d’aquesta patologia”, explica la Dra. Clara Matute, investigadora del grup Neuroimmunologia Clínica del VHIR i del Cemcat, que ha liderat la recerca. La científica també vol destacar que “el líquid cefaloraquidi es va extreure de pacients durant el primer brot, per tant sabem que aquest mecanisme és actiu ja en les fases inicials de la malaltia”. 

El primer pas per aconseguir tractaments específics i efectius

Un cop establerta la causalitat entre el canvi d’estat dels astròcits i el dany neuronal el següent pas va ser analitzar la composició molecular dels que havien estat en contacte amb líquid cefaloraquidi de pacients amb alta inflamació. Es van identificar una trentena de factors alterats, una bona part relacionats amb la senyalització NF-kB. El NF-kB és regula les respostes immunitàries i inflamatòries del cos. Els científics van intentar identificar les molècules específiques de la vía NF-kB que inicien la reacció observada, es van proposar la CHI3L1 i la SerpinE1 però més estudis són necessaris per confirmar-ho.

Com ens explica el Dr. Manuel Comabella, investigador principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i cap de laboratori del Cemcat, “identificar els biomarcadors i proteïnes que provoquen el dany neuronal és el primer pas per dissenyar tractaments més efectius i específics, limitant el màxim possible els efectes secundaris. L’objectiu últim és millorar la qualitat de vida dels pacients”. Sense aquest primer pas, el camí cap un nou medicament és molt més complicat. En definitiva aquest estudi ha començat a esbossar un mapa on abans hi havia un espai en blanc entre la malaltia i les lesions ocasionades per ella. Ara els científics intueixen els camins pels quals aquests danys es produeixen i d’aquesta manera el procés de buscar estratègies de tractament, frenar o fins i tot revertir l’avanç de la malaltia s’ha simplificat. Com més detallat sigui aquest mapa més fàcil serà per als investigadors trobar noves solucions. 
 

Notícies relacionades

L’estudi realitzat a Vall d’Hebron indica que tenir nivells alts de les cadenes lleugeres de neurofilaments es tradueix, passats els anys, en un nivell de discapacitat més gran.

La recerca buscarà identificar quins pacients amb síndrome radiològica aïllada són més propensos a desenvolupar la malaltia

Entre els 108 científics de l’Estat reconeguts a la llista de 2021 de Web of Science Group, destaquen dos de Vall d'Hebron Recerca: la Dra. Maria Buti i el Dr. Xavier Montalban.

Professionals relacionats

Dunia Muñoz Valdivielso

Dunia Muñoz Valdivielso

Administració i gerència
Neuroimmunologia clínica
Llegir més
Nathane Braga da Silva Rezende

Nathane Braga da Silva Rezende

Investigador predoctoral
Neuroimmunologia clínica
Llegir més
Silvia Ferrer López

Silvia Ferrer López

Auxiliar de recerca
Neuroimmunologia clínica
Llegir més
Ana Zabalza de Torres

Ana Zabalza de Torres

Tècnic de recerca
Neuroimmunologia clínica
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletíns i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.