En el context del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple, que se celebra el 30 de maig, un treball liderat conjuntament pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i el Servei de Medicina Preventiva de Vall d’Hebron reforça la seguretat de les vacunes vives atenuades en persones amb esclerosi múltiple (EM).

El treball, publicat a JAMA Network Open, conclou que les vacunes contra el xarampió, la rubèola, les galteres (MMR) i la varicel·la no s’associen amb un augment del risc de brots ni d’activitat inflamatòria de la malaltia.

L’estudi analitza dades de 369 persones amb EM seguides al Cemcat entre 2016 i 2024. D’aquestes, 123 van rebre almenys una dosi de vacuna viva atenuada perquè no tenien immunitat prèvia demostrada davant del xarampió o la varicel·la. Els investigadors comparen l'evolució dels 123 pacients vacunats amb la de 246 persones amb EM no vacunades i observen que el risc de brot durant l’any posterior a la vacunació no és superior al dels controls. A més, les anàlisis de ressonància magnètica disponibles tampoc mostren un increment de l’activitat inflamatòria després de la vacunació.

"Aquest estudi aporta una evidència molt necessària en un context en què encara existeixen dubtes sobre la seguretat d’aquestes vacunes en persones amb esclerosi múltiple", explica el Dr. René Carvajal, investigador del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i neuròleg del Cemcat. "Els resultats indiquen que aquestes vacunes es poden administrar de manera segura quan estan indicades, especialment abans d’iniciar tractaments immunosupressors".

Les vacunes vives atenuades tenen un paper especialment rellevant abans de començar alguns tractaments d’alta eficàcia per a l’EM que poden tenir efectes immunodepressors. Aquests fàrmacs poden augmentar el risc de complicacions greus derivades d’infeccions com el xarampió o la varicel·la. En aquest context, garantir una vacunació adequada és una part important de la planificació terapèutica.

La Dra. Mar Tintoré, cap assistencial del Servei de Neurologia/Neuroimmunologia de Vall d’Hebron, investigadora principal del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i cap assistencial del Cemcat, remarca que “la reticència vacunal continua sent freqüent entre persones amb EM, sovint per la por que la vacunació pugui desencadenar brots de la malaltia. A Vall d’Hebron, des del Cemcat,” continua la Dra. Tintoré, “la nostra preocupació s’ha mantingut durant anys per la manca d’estudis específics sobre vacunes vives atenuades en aquesta població”.

"Les dades són especialment rellevants ara que els casos de xarampió han augmentat en diferents països i que les cobertures vacunals han disminuït en alguns entorns", assenyala la Dra. Susana Otero Romero, metgessa adjunta del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup d’Epidemiologia i Salut Pública del VHIR i investigadora del Cemcat. "Disposar d’evidència científica sòlida ens permet transmetre més confiança tant als pacients com als professionals sanitaris".

Els resultats també poden ajudar a agilitzar l’accés als tractaments modificadors de la malaltia. Moltes persones amb EM necessiten completar la vacunació abans d’iniciar teràpies immunosupressores, ja que aquestes vacunes poden estar contraindicades un cop el tractament ha començat.

La importància de l’assessorament mèdic davant la desinformació

En paral·lel, un estudi dut a terme per Vall d’Hebron que s’ha publicat a Patient Education and Counseling ha analitzat l’impacte de la desinformació en les decisions reproductives de les dones amb esclerosi múltiple. El treball, liderat també per investigadors del Cemcat i el VHIR, mostra que encara persisteixen moltes creences errònies sobre l’embaràs i la maternitat en el context de la malaltia.

L’estudi inclou 200 dones d’entre 18 i 45 anys i revela que el 59% considera que l’EM ha influït en les seves decisions sobre maternitat, principalment modificant el moment de l’embaràs o el nombre de fills desitjats. Entre les preocupacions més habituals hi ha el risc d’empitjorament després del part, la possibilitat que els fills desenvolupin EM o els efectes dels tractaments sobre el fetus.

Els investigadors també detecten importants mancances d’informació sobre aspectes com la lactància, l’ús de determinats tractaments durant l’embaràs o els riscos reals de transmissió de la malaltia. Tot i això, només una de cada quatre participants havia rebut assessorament recent sobre embaràs i EM.

"La informació de salut rigorosa i individualitzada és clau perquè les persones amb esclerosi múltiple puguin prendre decisions informades sobre la seva salut i el seu projecte de vida", explica el Dr. Miguel Ángel Robles, investigador principal del grup de recerca multidisciplinari en infermeria del VHIR i coordinador d’infermeria del Cemcat.