La malària és una malaltia infecciosa causada per un paràsit microscòpic, Plasmodium spp, transmesa als humans a través de la picada de femelles de mosquit Anopheles infectades, i se situa entre les més prevalents i mortíferes de la planeta. Es considera que una de les limitacions per al control global d'aquesta malaltia és la manca d'eines diagnòstiques ràpides, sensibles i fàcils d'usar, quelcom crucial per tractar els pacients com més aviat millor. En aquesta línia, investigadors del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) al Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), han recuperat un assaig clàssic àmpliament establert, l'ELISA (Enzyme Linked ImmunoSorbent Assay), i l'han dotat d'altes prestacions per a poder detectar la malària de manera quantificable en una hora i amb una sensibilitat propera a la PCR.Aquest estudi s'ha realitzat en col.laboració amb investigadors de la Unitat de Salut Internacional de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron que s'emmarca dins de Programa de Salut Internacional de l'Institut Català de la Salut (PROSICS), i de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).L'ELISA clàssic és un assaig sensible i fiable que utilitza anticossos per capturar de forma específica un analit d'interès (en aquest cas, el paràsit de la malària) i un marcador enzimàtic que genera un producte de color de forma proporcional a la quantitat de paràsit capturat. Aquest tipus d'assaigs sol incloure diversos passos i durar de 6 a 8 hores, per la qual cosa s'ha de dur a terme en un laboratori centralitzat. No obstant això, gràcies a aquest treball, publicat a https://doi.org/10.1016/j.aca.2021.338254" Analytica Chimica Acta, s'ha optimitzat el procés per aconseguir el resultat en menys d'una hora.Segons explica la Dra. Eva Baldrich, cap del grup de recerca CIBBIM-Nanomedicina. Nanoeines Diagnòstiques de VHIR, investigadora del CIBER-BBN i última signant d'aquest estudi, "hem substituït el marcador enzimàtic convencional per un polímer enzimàtic amplificador més eficient i que genera senyals més altes en menys temps. D'aquesta manera, al costat d'una optimització minuciosa dels diferents passos i components de l'assaig, hem pogut escurçar la durada de la mateixa i detectar la malària en menys d'una hora i amb una sensibilitat que s'acosta a la PCR, una tècnica molt sensible que detecta el material genètic del paràsit però que és massa sofisticada i cara per al treball de camp".El ELISA produït permetrà l'anàlisi simultani d'un gran nombre de mostres, és capaç de generar resultats quantitatius i és fàcilment automatitzable. Segons indiquen els investigadors, "ara mateix estem buscant finançament per fer una validació de camp d'aquest mètode i col.laboradors industrials per emprendre la seva automatització utilitzant equips de sobretaula de baix cost".La manca d'eines de diagnòstic, clau per a l'expansió de la malàriaEndèmica a Espanya fins als anys 60 d'segle passat, en què va ser eradicada, la malària segueix estant entre les malalties més prevalents i mortíferes de la planeta. Cada any, la malària infecta centenars de milions de persones i és responsable de mig milió de vides, especialment nens al continent africà, però també en àmplies zones d'àsia i Llatinoamèrica. Això evidencia que els avenços en control vectorial, mètodes diagnòstics i tractament de les últimes dècades han resultat insuficients.Com passa amb altres malalties infeccioses, la manca d'eines diagnòstiques apropiades complica el control de la malaltia. La malària prolifera especialment en països pobres, amb sistemes sanitaris deficients, professionals poc formats i una població amb accés limitat a l'atenció mèdica. En aquestes condicions, tècniques que requereixen temps i coneixements com la microscòpia o que són massa cares i complexes, com la PCR, resulten poc factibles, mentre que les tècniques de detecció ràpida d'antígens, molt més barates i fàcils d'usar, no són prou sensibles i fiables.L'eradicació d'aquesta malaltia està entre les prioritats de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, els experts coincideixen que aquest objectiu només s'aconseguirà amb millores addicionals en aquests camps, incloent la producció d'eines diagnòstiques millorades, així com reforçant les polítiques de salut pública, enfortint els sistemes sanitaris i garantint la gratuïtat de l'atenció mèdica en els països en què la malària és més prevalent.