La implementació del model organitzatiu basat en àrees de coneixement a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha permès millorar tant els resultats en salut, com l'experiència dels pacients i la percepció dels professionals. Aquestes són les conclusions del primer estudi que avalua l’impacte d’aquest model assistencial, que s’ha publicat a la revista Medicina Clínica.

Fa cinc anys, Vall d’Hebron va iniciar una reorganització assistencial amb l’objectiu de treballar amb un enfocament més coordinat i interdisciplinari, alineat amb els principis de l’atenció basada en valor. Aquests principis es concreten en detectar i eliminar ineficiències habituals en un centre sanitari, optimitzar processos assistencials, aportar valor afegit i promoure la millora contínua.

El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital, cap del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i coautor de l’estudi, detalla que “aquesta reestructuració interna ha comportat un procés disruptiu de gran magnitud, que ha permès superar les barreres tradicionals entre serveis i col·lectius professionals, crear un clima de participació i complicitat, i organitzar l’assistència per àrees de coneixement en benefici del pacient i la seva malaltia”.

El lideratge clínic, clau de l’èxit del model

L’organització per àrees de coneixement permet centrar l’expertesa i les competències dels professionals en els problemes de salut més prevalents. Això millora tot el procés d’atenció al pacient –abans, durant i després de l’ingrés– ja que totes les decisions i actuacions clíniques es prenen de manera coordinada i consensuada per equips multidisciplinaris especialitzats, i se centren en la persona i la seva patologia. Actualment, l’Hospital s’estructura en 35 àrees de coneixement, 29 d’específiques i 6 de transversals.

Un element clau que diferencia el model de Vall d’Hebron d'altres models de gestió hospitalària és que el lideratge d’aquesta transformació recau en els equips clínics –que també es coresponsabilitzen dels resultats–, amb l’acompanyament estratègic de l’equip directiu. La Dra. María José Abadías, directora assistencial de l’Hospital, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris del VHIR i coautora de l’estudi, destaca que “el paper d’aquests líders clínics ha ajudat, en gran mesura, a aproximar i millorar la comunicació entre les diferents disciplines i col·lectius professionals (metges, infermers, fisioterapeutes, treballadors socials, tècnics sanitaris, administratius, zeladors i altres) per treballar conjuntament el diagnòstic, el tractament i el seguiment de la malaltia i oferir, d’aquesta manera, una atenció integral al pacient”.

Un altre fet diferencial del model de Vall d’Hebron és que, per avaluar-lo, s’han tingut en compte no només els indicadors clínics, sinó també la informació proporcionada pels pacients a través de qüestionaris de resultats en salut i d’experiència –anomenats PROM (Patient Reported Outcome Measures) i PREM (Patient Reported Experience Measures) per les seves sigles en anglès–, i les enquestes als professionals. I tot això, estructurat i mesurat globalment i per àrea de coneixement.

L'àrea de coneixement del cor, primera en implantar el model

Així doncs, a partir de l’experiència recollida en el període 2021–2024, l’estudi publicat a Medicina Clínica presenta els resultats corresponents a l'àrea de coneixement del cor, que va ser la primera on es va implantar el model. Segons les dades analitzades, s'han observat millores en l'eficiència assistencial, els resultats en salut i l'experiència tant de pacients com de professionals.

L’àrea de coneixement del cor integra tots els equips professionals d’ecocardiografia, proves funcionals de cardiologia, gabinets d’arrítmies i d’hemodinàmica, hospital de dia d’insuficiència cardíaca, unitat de vigilància post-intervencionista, unitat coronària (crítics i semicrítics), unitat d’hospitalització de cardiologia i cirurgia cardíaca, i atenció ambulatòria i coordinació amb el territori.

Pel que fa als resultats en salut, les dades obtingudes en aquesta àrea de coneixement mostren millores en diversos indicadors clau. S'observa una reducció del 18 % en l'estada mitjana, així com una eficiència més gran en la gestió hospitalària sense comprometre la qualitat de l'atenció. A més, la taxa de reingressos als 30 dies disminueix en un 12 %, cosa que reflecteix un millor seguiment i continuïtat assistencial després de l’alta. Una de les troballes més rellevants és la reducció observada en la mortalitat intrahospitalària en un 48 %. Aquests resultats estan en consonància amb la literatura, que assenyala que els models organitzatius transversals i col·laboratius entre àrees poden afavorir una atenció mèdica més eficient i de qualitat, particularment per a malalties cròniques i complexes com les cardiovasculars.

Quant a l'experiència dels pacients, l’anàlisi de les dades revela una millora en termes de participació i de satisfacció. La taxa de respostes a les enquestes ha passat d'un 7 % el 2021 a un 16 % el 2024, cosa que suggereix un augment en el compromís dels pacients amb la retroalimentació del procés assistencial. La satisfacció dels pacients mostra una tendència favorable, amb un augment de la percepció de coordinació entre professionals i de la qualitat del tracte rebut. Això permet afirmar que el model contribueix a una millor comunicació interdisciplinària i afavoreix una atenció més centrada en les necessitats del pacient.

En relació amb la percepció dels professionals, també s’observa una millora en la participació en les enquestes, cosa que reflecteix un compromís més gran amb el procés d'avaluació. Els professionals han reportat millores en l'accessibilitat i l'ús d'indicadors de resultats en salut. Així mateix, la percepció de coordinació interdisciplinària millora notablement, fet que demostra que el model ha facilitat el treball col·laboratiu i ha reduït la fragmentació assistencial.

Reordenació dels pacients hospitalitzats per intensitat de cures

Ma. Àngels Barba, directora d’Infermeria de l’Hospital, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris del VHIR i coautora de l’estudi, resumeix en quatre els objectius principals que Vall d’Hebron s’ha fixat amb el desplegament d’aquest model: “dirigir l’atenció a les necessitats de la persona per millorar els resultats en salut i l’experiència del pacient; promoure una gestió basada en el coneixement, promovent la continuïtat assistencial intrahospitalària i la coordinació amb el territori; impulsar el treball en equip i el desenvolupament professional, fomentant nous rols professionals i, per últim, aplicar un model d'atenció infermera segons la complexitat i la intensitat de cures del pacient”.

Precisament, aquest sistema de classificació dels pacients a les plantes d’hospitalització convencional segons la necessitat de cures també ha estat objecte d’estudi. Els resultats, publicats a la revista Journal of Nursing Management, mostren que la reorganització dels pacients segons la necessitat de cobertura infermera (aguda, intensificada o intermèdia) ha donat lloc a una millora significativa de la proporció òptima pacient-infermera. Establir aquesta proporció és crucial per millorar la qualitat de l'atenció i garantir la seguretat del pacient.

Jornada amb professionals i gestors de tot l’Estat

A partir d’aquí, i després de cinc anys d’experiència, els resultats obtinguts avalen la continuïtat d’aquest model pioner, que ha transformat l’hospital més gran de Catalunya per disposar d’una organització menys centrada en l’activitat i més orientada als resultats i, sobretot, a aportar valor a pacients i professionals.

Montserrat Martínez, adjunta a la Direcció d’Infermeria de l’Hospital, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris del VHIR i investigadora principal de l’estudi, conclou que “cal continuar amb el procés d'avaluació i ajustament per assegurar la millora contínua en tots els aspectes del model. La nostra visió és millorar l’atenció sanitària mitjançant una organització segura, d’alta qualitat, eficient i sostenible en l’atenció a la ciutadania i a la comunitat”.

Amb l’objectiu de compartir coneixement amb professionals i gestors d'hospitals de diferents punts de l'Estat, el proper dia 26 de març, Vall d’Hebron organitza una Jornada d’Àrees de Coneixement per presentar les claus del model i els resultats obtinguts en aquest temps. Durant la Jornada, es donaran a conèixer les experiències de quatre àrees de coneixement concretes: l'àrea postquirúrgica, l'àrea del pacient fràgil traumàtic, l'àrea de trasplantament d'òrgan sòlid i l'àrea de pediatria.