Un assaig clínic internacional, coordinat per la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron, ha proposat una nova pauta terapèutica per la malaltia de Chagas. L’objectiu de l’estudi publicat al Lancet infectious diseases, no és canviar la medicació donada, sinó modificar l’estratègia d’administració per aconseguir un tractament igual d’efectiu, però que provoqui menys efectes secundaris i abandonaments.

L’Organització Mundial de la Salut calcula que actualment hi ha en el món entre sis i set milions de persones afectades per aquesta patologia. Tot i que al voltant d'un terç dels pacients que no es tractin poden desenvolupar afectacions potencialment mortals, menys d'un 1% dels afectats tenen accés al tractament. Aquesta baixa cobertura és deguda a múltiples causes, essent una d’elles la complexitat de proporcionar i mantenir un tractament de dos mesos de duració amb una alta taxa d’efectes secundaris en les regions remotes on es troben la majoria dels pacients.

L’estudi va analitzar tres pautes diferents d’administració del Benznidazole, un antiprotozoari que és un dels medicaments més utilitzats en el tractament de la malaltia de Chagas. En un terç dels pacients se’ls hi va donar la pauta estàndard, una dosi de 300 mg cada 24 hores durant 60 dies; en el segon grup es va reduir la dosi a la meitat (150 mg), però es va mantenir la durada del tractament; l’últim grup va rebre més medicament (dosis de 400 mg) però només durant quinze dies. Totes tres van tenir unes taxes d’eficàcia similars, al voltant del 60%, un èxit mesurat per una absència sostinguda dels  paràsits a la sang. La diferència es va percebre amb la taxa d’abandonament per efectes secundaris: en el tractament curt va ser només d’un 2%, molt inferior del 9% del grup amb meitat de dosis i del 14% de l’estàndard.

El doctor Israel Molina, cap de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Vall d’Hebron i cap del grup de malalties infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), explica que '"Tenir un tractament molt més curt amb la mateixa eficàcia i menor toxicitat representa incrementar la seva accessibilitat a molts més pacients, així com disminuir els costos als sistemes de salut". Tanmateix, recorda que és necessari un assaig clínic de fase tres per confirmar el descobriment.

La variant brasilera pot resultar més resistent al tractament

Una de les altres variables que va analitzar l’assaig va ser, si el lloc on contreies la malaltia tenia un efecte sobre la resposta al tractament.  El Chagas es produeix per una infecció del paràsit Trypanosoma cruzi, present en algunes classes de xinxes existents a Sud Amèrica. El paràsit té diferents variants regionals, el que teòricament pot afectar la seva resposta al medicament.

Per analitzar aquesta variable es van reclutar pacients a diferents països, Colòmbia, Argentina, Brasil i Espanya (amb població boliviana).  En general, el grup de població resident al Brasil va tenir uns resultats pitjors que la resta de grups, amb una eficàcia d’entre el 5 i 15%, quan la resta es trobava al voltant del 70 %. Encara que no hi ha una clara resposta que expliqui aquest fenomen, la hipòtesi que es planteja és que algun tipus de variació genètica dels paràsits d’aquella regió els faci més resistents al medicament. Més estudis seran necessaris per confirmar aquesta hipòtesi i descobrir quines són les causes exactes d’aquesta menor eficàcia del tractament.