Un estudi publicat a Clinical Infectious Diseases ha demostrat que la teràpia amb virus bacteriòfags o fags per tractar infeccions per bacteris multiresistents és segura, i resulta eficaç en més del 50% dels casos. El treball ha analitzat 20 casos d’ús compassiu d’aquest tractament que s’utilitza només en pacients molt complexos i en què la teràpia amb antibiòtics no ha donat els resultats esperats. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha participat en el treball aportant dos pacients.   

Cada cop existeixen més microbacteris resistents als antibiòtics. Les infeccions amb micobacteris no tuberculoses, com el Mycobacteriumabscessus, resulten especialment complicades de tractar i necessiten dosis molt elevades i prolongades d’antibiòtics, amb el conseqüent increment d’efectes secundaris no desitjats. Un sector de la població especialment vulnerable a aquestes infeccions són els pacients amb Fibrosi Quística o amb altres patologies que provoquen la dilatació crònica dels bronquis, ja parteixen d’una base clínica complicada. Una de les autores de l’estudi, la Dra. Cristina Berastegui, del Servei de Pneumologia de Vall d’Hebron i del grup de recerca de Pneumologia de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), comenta com: “Aquest augment de les resistències als antibiòtics ens obliga a buscar noves teràpies per a aquells pacients pels quals el tractament tradicional ja no és suficient”.

Els bacteriòfags són virus que infecten els bacteris, això és, que utilitzen els bacteris com a cèl·lula hoste per replicar-se i en aquest procés el bacteri es destrueix. La dificultat de la teràpia rau a trobar el fag adient per cada cas, és a dir, un bacteriòfag capaç d’infectar el bacteri present en el pacient. Un cop seleccionat el fag adient, l’equip mèdic els injectava intravenosament als pacients, en alguns casos es va complementar amb l’administració per aerosol del mateix virus. 

L’ús d’aquesta teràpia, no substituïa, sinó que complementava als antibiòtics. L’objectiu final és tenir una reducció prou significativa de la colònia de bacteris perquè els medicaments tradicionals facin la seva feina i erradiquin la infecció o almenys reduir el seu abast i millorar el quadre clínic del pacient.

Dels vint pacients analitzats, onze van presentar millores significatives, quatre no van tenir cap resposta i cinc van tenir resultats no conclusius. La limitada mida de la mostra i la complexitat de tots els casos presentats, dificulta extreure conclusions clares de quins factors determinen l’èxit o el fracàs del tractament. Cap pacient va fer rebuig, però vuit van crear anticossos contra els virus. Tanmateix, aquestes respostes del sistema immunitari no es van poder relacionar amb l’èxit o el fracàs de la teràpia.

Un tractament pensat per casos molt específics

La Dra. Susana Gómez, del grup de recerca de pneumologia del VHIR explica que l’objectiu “no és crear un nou tractament que es pugui estendre a tothom, sinó donar resposta a casos d’alta complexitat quan els tractaments convencionals han fracassat”. La principal limitació per fer un ús més massiu d’aquesta tècnica és que necessita un alt grau de personalització. “Tenim una llibreria petita de virus i cadascun només ataca uns bacteris concrets. Aparellar el bacteri present al pacient amb el seu bacteriòfag és un procés laboriós i, a vegades, impossible”.   

Per això enfoquen el tractament a un ús compassiu per a pacients amb malalties respiratòries prèvies i en els que el tractament antibiòtic no és eficaç. “Són casos molt complicats i que fins ara no els hi podíem donar cap solució,” explica la Dra. Berastegui, “Aquesta teràpia els hi dona una nova oportunitat”. 

L’equip investigador espera que amb nous estudis i més recerca es pugui ampliar la llibreria de bacteriòfags disponibles i així poder ampliar també els potencials beneficiaris.