La Dra. Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron i experta en la salut cardiovascular de la dona, ha liderat un estudi que mostra que ser dona és un factor de risc en l'infart agut de miocardi amb elevació del segment ST. Aquesta recerca s'ha realitzat en el marc de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Fundació Institut per a la Millora de l'Assistència Sanitària (Fundació IMAS) amb altres centres sanitaris de l'Estat. Per realitzar-ho, s'han analitzat totes les altes hospitalàries amb aquest diagnòstic entre 2005 i 2015 recollides en el Sistema Nacional de Salut. Entre els anys 2005 i 2015 a l'Estat, la taxa de mortalitat per infart ha estat del 18% en dones i del 9% en homesUn altre dels resultats de l'estudi indica que, en cas d'infart, a les dones se'ls hi realitzen menys angioplàsties primàries. En concret un 15% menys. L'angioplàstia és la tècnica que es duu a terme per restaurar la circulació en aquelles artèries que s'han vist afectades després d'un infart. Altres dades de l'estudi indiquen que les dones eren, de mitjana, 10 anys més grans que els homes quan pateixen un infart i tenien més comorbiditats: més hipertensió (60% vs. 46%), diabetis (36% vs. 26%), demència (9% vs. 3%), accidents cerebrovasculars (3% vs. 2%), discapacitat (3% vs. 2%), insuficiència cardíaca (33% vs. 22%) i insuficiència renal (13% vs. 10%).Els motius que expliquen perquè les dones tenen un major risc de morir després d'un infart que els homes, com apunta la Dra. Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia, "són que les dones triguen més temps a acudir al sistema sanitari quan tenen un infart. Aguanten més símptomes com el dolor, minimitzen els símptomes, esperen a veure si passen els símptomes. Per això, també en part, se'ls hi realitzen menys angioplàsties, ja que arriben massa tard per obtenir benefici d'aquesta tècnica. Així mateix, els símptomes són confosos moltes vegades amb ansietat". Per tant, "les diferències en el risc de mortalitat després d'un infart entre dones i homes no es deuen bàsicament a causes biològiques, sinó a factors socials", remarca l'investigadora del grup de recerca en http://en.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186805&t=Cardiocirculatory%20Pathology Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca. De totes maneres, en les comunitats en les quals existeix el Codi Infart, com Catalunya, "les xifres de mortalitat són una mica menors, tant en homes com en dones -assenyala la Dra. Antonia Sambola, que també és coordinadora del Grup de Treball Dones en Cardiologia de la SEC-. Però cal continuar treballant per reduir aquesta bretxa en la mortalitat per infart entre dones i homes. Cal tenir en compte que les patologies cardiovasculars són la principal causa de mort a l'Estat". Per combatre aquesta situació, la Dra. Antonia Sambola recomana realitzar campanyes poblacionals d'informació i conscienciació sobre la importància de l'autocura i de la malaltia cardiovascular com a primera causa de mort en la dona. "Cal aclarir que les dones que pateixen un infart de miocardi poden presentar els mateixos símptomes típics que els homes. A més, poden percebre altres símptomes addicionals no tan característics: com mareig, cansament, sudoració excessiva, sensació de falta d'aire, nàusees i vòmits...". Finalment, la cardiòloga considera que "cal formar els professionals perquè puguin establir el diagnòstic d'infart en les dones de forma més precoç".