Un innovador estudi, liderat pel grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), ha revelat que els simbiòtics, una combinació de prebiòtics i probiòtics, són una eina prometedora per tractar la irritabilitat en adults amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). Els resultats han estat publicats a la revista Brain, Behavior, and Immunity.

La irritabilitat és un símptoma complex i sovint persistent, que afecta significativament la qualitat de vida dels pacients amb TDAH i TLP i que, en casos greus, pot augmentar el risc de suïcidi. “Els tractaments actuals no aconsegueixen millorar de manera significativa els símptomes d'irritabilitat, que de manera freqüent es manifesten juntament amb altres problemes emocionals com la desregulació emocional i la impulsivitat”, explica la Dra. Gara Arteaga Henríquez, del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Estudis previs havien suggerit el potencial dels simbiòtics en la desregulació emocional associada al TDAH. En aquest context, l’equip va posar en marxa un assaig clínic pioner per explorar els beneficis dels simbiòtics per al tractament dels pacients amb irritabilitat. En l’estudi van participar pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la Universitat de Semmelweis (Budapest, Hongria) i de l’Hospital Universitari Goethe de Frankfurt (Alemanya).

El treball va incorporar 180 pacients d’entre 20 i 65 anys, dels quals 113 amb TDAH, 44 amb TLP i 23 diagnosticats per les dues patologies. Tots ells presentaven símptomes d’irritabilitat i la majoria ja prenien altres tipus de medicacions. Una meitat dels pacients va rebre placebo i l’altra meitat va prendre un simbiòtic. Aquest compost incloïa quatre tipus de bacteris (probiòtic) i un conjunt de sucres que serveixen de nutrients per a l’adequat creixement dels bacteris (prebiòtic).

L’equip investigador va analitzar la resposta al tractament després de 10 setmanes. Es va considerar que hi havia una bona resposta al tractament si hi havia una millora clínica en els símptomes d’irritabilitat, segons el criteri dels professionals mèdics i l’experiència del pacient. Així, es va observar que en 19 pacients (un 11% del total) es van reduir els nivells d’irritabilitat: 15 d’aquests (79%) havien pres el simbiòtic mentre que només quatre (21%) havien rebut placebo. En tots els casos es va confirmar la bona tolerància del tractament, amb pocs efectes secundaris.

A més, els simbiòtics van mostrar beneficis en altres símptomes, com els canvis d’ànim intensos, la dificultat per controlar les reaccions emocionals, els problemes d’atenció i els nivells d’estrès. “Aquest estudi proporciona evidències preliminars prometedores sobre l'ús dels simbiòtics en el tractament de la irritabilitat i altres símptomes emocionals en adults amb TDAH i TLP”, destaca la Dra. Arteaga.

L’anàlisi de molècules inflamatòries a la sang ajuda a predir la resposta als simbiòtics

Per entendre per què alguns pacients responen als simbiòtics i altres no, l’estudi va analitzar la relació entre els nivells d’algunes molècules del sistema immunitari a la sang i l’èxit de la teràpia. “Pensem que els simbiòtics poden actuar com a reguladors del sistema immunitari i que la resposta a aquests tractaments està influenciada per les condicions inflamatòries de base de cada individu”, detalla la Dra. Arteaga.

Entre les molècules estudiades destaca RANK-L: els resultats mostren que els pacients amb nivells baixos responien millor al tractament amb simbiòtics. “Sembla que quan els nivells de RANK-L en sang són baixos, hi ha una major inflamació de base que pot afectar el cervell. En aquests casos, els simbiòtics podrien ajudar a reduir aquesta inflamació i, per tant, millorar els símptomes”, comenta la Dra. Arteaga.

Els autors subratllen la necessitat de més investigacions per confirmar aquests resultats i explorar en profunditat els mecanismes subjacents d'aquests beneficis. “Aquestes troballes obren la porta a noves vies de tractament personalitzat basades en la modulació de la microbiota intestinal per a pacients que no responen als tractaments tradicionals per a la irritabilitat”, assegura el Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i investigador del CIBERSAM, qui explica que “el nostre objectiu final és que, a partir d'una analítica de sang on mesurem els nivells de molècules inflamatòries, puguem determinar si un simbiòtic seria efectiu i oferir una opció terapèutica addicional i complementària a les teràpies existents”.

El TDAH i el TLP: dos trastorns diferents amb característiques comunes

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn que afecta principalment la capacitat d'atenció, impulsivitat i control motor. Aquesta patologia es diagnostica principalment en la infància, tot i que en molts individus continua tenint impacte durant l’edat adulta.

D'altra banda, el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) és una condició caracteritzada per una inestabilitat emocional significativa, patrons de relació interpersonal intensos i fluctuants, i alteracions en la percepció de la mateixa identitat.

Tot i que els símptomes específics del TDAH i el TLP poden variar substancialment, ambdós trastorns comparteixen parcialment la base biològica i algunes característiques comunes, com ara la irritabilitat persistent i la desregulació emocional.

Un assaig clínic amb un enfocament innovador per a l’abordatge de la irritabilitat

Aquest estudi és innovador perquè aborda un símptoma poc investigat, com és la irritabilitat, i ho fa mitjançant un assaig clínic “basket”, que permet estudiar dos trastorns diferents però amb símptomes comuns. En aquest cas, permet l’estudi de la irritabilitat en el TDAH i el TLP, de manera que afavoreix una visió més àmplia i detallada. Aquest tipus d’estudis són freqüents en el camp de l’oncologia per estudiar tumors diferents amb característiques comunes.

A més, a diferència d’altres estudis, els resultats d’aquest assaig incorporen tant les valoracions clíniques dels professionals sanitaris com les autoavaluacions dels pacients. Per considerar que una persona respon al tractament, ambdues valoracions han de coincidir. “Aquest mètode proporciona una avaluació més completa i fiable de la resposta al tractament, evitant errors i oferint una imatge més precisa de l'eficàcia del simbiòtic”, conclou la Dra. Arteaga.

Aquest estudi ha rebut el suport de la Comissió Europea i ha estat finançat en el marc del programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea sota l'acord 728018.