Un estudi liderat per Vall d’Hebron conclou que la dieta mediterrània incrementa l'activitat de la microbiota colònica. Aquest augment de valors es pot traduir en un augment de gasos a causa de l’alta activitat fermentativa de l’intestí. La investigació ha anat a càrrec d’un equip de científics liderats pels Dr. Fernando Azpiroz, especialista del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del grup de Neurogastroenterologia del CIBEREHD i ha estat publicada a la revista Nutrients.

L'objectiu dels investigadors era determinar l'efecte de la dieta en la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que es troben en els budells. Per tot plegat van dur a terme un estudi aleatoritzat i creuat al voltant de la dieta occidental i la dieta mediterrània rica en fibra a partir de l’anàlisi dels casos de 20 homes sans. Es van analitzar només homes amb l’objectiu d’evitar que la diferència entre sexes influís en els resultats obtinguts.

Per dur a terme la investigació, els participants es van sotmetre a períodes de dues setmanes per cada tipus de dieta. A més, durant el període intermedi de canvi de model van fer una dieta de rentat de dues setmanes més. El procediment també es fixa en l’impacte d’aquestes dues dietes en la seva funció digestiva i les sensacions provocades a cada individu entre d’altres qüestions.

“Aquest estudi mostra com la dieta de tipus mediterrani indueix una adaptació de la microbiota intestinal, que permet un aprofitament més eficient i una major tolerància de la dieta sana rica en residus vegetals. És interessant que aquest procés adaptatiu no requereix un gran canvi estructural de la microbiota, sinó que es duu a terme fonamentalment per una adaptació de les vies metabòliques dels microorganismes preexistents. És a dir, els propis microorganismes aprenen a utilitzar de forma més eficient els substrats disponibles”, exposa el Dr. Azpiroz.

Diferències en els metabolismes microbials

L’element principal que caracteritza la dieta mediterrània és el seu alt contingut en fibra. Per contra, la dieta occidental compta amb menys elements vegetals i un major nombre de greixos. Per tot plegat, els resultats del treball mostren que la dieta mediterrània genera, en comparació amb la dieta occidental, un major nombre de gasos, sensació de flatulència i sorolls intestinals. A més, també genera un major contingut colònic.

Tot i les diferències en la composició de la microbiota entre els dos models, l’estudi constata que les funcions metabòliques en els organismes són pràcticament idèntiques. Això no obstant, l’estudi va detectar canvis en algunes vies del metabolisme microbial. Per altra banda, la investigació també remarca que els efectes de les dietes són menys evidents en aquells individus que compten amb una microbiota robusta.

En aquest sentit, la publicació exposa que els individus sans que canvien de dieta toleren el canvi de dieta amb menys modificacions en la composició microbial però amb diferències al metabolisme microbial.

L’estudi, guardonat amb el Premi Internacional Hipòcrates 2021 de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia del Principat d’Astúries, ha comptat amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i el CSIC d'Astúries i de Múrcia.