Vés al contingut

HOSPITAL

18/02/2022

Un estudi de Vall d’Hebron obre la porta a la medicina personalitzada en migranya

Cefalea i Dolor Neurològic VHIR
Dra. Alicia Alpuente i pacient

18/02/2022

Els resultats mostren que existeixen dos tipus d’atacs de migranya en funció de si els nivells de CGRP augmenten o no durant la fase aguda. La classificació de la migranya en base a criteris moleculars ajudaria a oferir un tractament personalitzat a cada pacient.

Les anàlisis s’han portat a terme en mostres de saliva, un mètode poc invasiu i que permetria fer una monitorització de la migranya al llarg del temps.

Durant un atac de migranya, s’alliberen diverses substàncies que es relacionen amb el dolor. Una d’elles és el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès), el qual és una diana terapèutica habitualment utilitzada per al tractament de la migranya mitjançant fàrmacs que el bloquegen. Aquesta teràpia, però, no és efectiva en tots els casos. Ara, el grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha mesurat els nivells d’aquesta proteïna en saliva durant els atacs de migranya i ha observat que existeixen dos tipus d’atacs: aquells on augmenta el CGRP i aquells on no augmenta. Descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus pot ajudar a establir una classificació entre tipus de migranya i apropa cap a la medicina personalitzada. Els resultats del treball han estat publicats a la revista Cephalalgia.

La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment a dones, per a la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament. Amb l’objectiu d’entendre els seus mecanismes biològics i buscar-ne biomarcadors, el treball de Vall d’Hebron ha estudiat els nivells de la proteïna CGRP. “S’han analitzat en mostres de saliva, ja que la seva obtenció no és invasiva i es pot aconseguir de forma repetida fàcilment. Permet, per tant, fer una monitorització al llarg del temps, a diferència de, per exemple, una mostra de sang”, explica la Dra. Patricia Pozo Rosich, cap de Secció del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i responsable del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron. Fins ara, era habitual mesurar-la en sang, però, a més de ser més difícil d’obtenir, els resultats eren poc conclusius.

A l’estudi van participar 22 dones amb migranya esporàdica i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys. De totes elles es va fer seguiment durant 30 dies. El primer dia, es prenia una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants havien d’agafar mostres de saliva cada matí. En cas de patir un atac de migranya, també havien d’agafar mostra de saliva en tres moments: a l’inici de l’atac, 2 hores després i 8 hores després. En total, es van poder estudiar 49 atacs de migranya.

Nivells de CGRP més elevats en dones amb migranya

En primer lloc, es van comparar els nivells de CGRP entre les dones control i les dones amb migranya esporàdica. En concret, es van tenir en compte les mesures de CGRP en dies en què no tinguessin mal de cap. Els resultats van mostrar que, tot i que hi podien haver grans diferències entre persones, de mitjana, els nivells de la proteïna eren gairebé el doble en les persones amb migranya.

Aquestes diferències no s’observaven en plasma, la qual cosa reforça l’ús de la saliva per mesurar CGRP. Els investigadors i investigadores del treball defensen que els nivells a saliva són una mostra de l’activació del sistema trigeminovascular i de la inflamació local a la regió del cap. Sembla, per tant, que la mesura a la saliva, prop de la regió on s’allibera CGRP durant la migranya, seria més efectiva que en sang.

L’augment de CGRP durant els atacs de migranya: cap a la classificació molecular de la malaltia

A més de les diferències entre persones, l’estudi es va focalitzar en analitzar el canvi en els nivells de CGRP en una mateixa persona durant un atac de migranya. Es va comprovar que els nivells de CGRP augmenten durant l’atac i tornen a disminuir un cop ha passat. “És el primer estudi que mostra un canvi gradual dels nivells de CGRP durant l’atac i ens dona més informació sobre els mecanismes moleculars de la migranya, que fins ara només es diagnostica en base a criteris clínics basats en símptomes. Podria, per tant, ser un biomarcador molecular per monitoritzar la migranya”, explica la Dra. Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR. El treball és part de la seva tesis doctoral i s’espera continuar amb la recerca amb una mostra més àmplia de pacients.

Però aquests canvis en els nivells de CGRP durant l’atac de migranya no es veien clarament en tots els atacs. Els investigadors i investigadores van identificar que això succeïa en el 79,6% dels atacs, els quals es consideren dependents de CGRP. En canvi, un 20,4% no depenien de CGRP. Tenint en compte els atacs d’una mateixa pacient, 13 de les 22 pacients només tenien atacs dependents de CGRP, 3 només tenien atacs no dependents de CGRP i 6 d’elles presentaven els dos tipus d’atacs.
A més, en funció de si l’atac era dependent o no de CGRP, acostumaven a aparèixer alguns símptomes associats determinats. A més del dolor, en aquells dependents de CGRP hi havia símptomes més clàssics de la migranya, com ara fotofòbia i fonofòbia. Aquells no dependents de CGRP, en canvi, s’associaven més a símptomes com el mareig.

“Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió. Si entenem la fisiopatologia de la migranya, en el futur, podríem oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”, conclou la Dra. Alpuente.
 

Notícies relacionades

Entre els projectes més rellevants en Covid-19 destaca la participació del VHIR en assaigs clínics per provar l’eficàcia i seguretat de vacunes com ara Janssen, Pfizer-BioNTech en el col·lectiu d’embarassades, i Hipra.

Quan el mal de cap postCOVID-19 persisteix durant un mes, existeix un 50% de probabilitats de que continuï present 9 mesos després.

Professionals relacionats

Victor José Gallardo Lopez

Victor José Gallardo Lopez

Tècnic de recerca
Cefalea i dolor neurològic
Llegir més
Raquel Maria Lastra Borras

Raquel Maria Lastra Borras

Tècnic de recerca
Cefalea i dolor neurològic
Llegir més
Anna  de la Torre Suñe...

Anna de la Torre Suñe...

Tècnic de recerca
Cefalea i dolor neurològic
Llegir més
Nara Ikumi Montserrat

Nara Ikumi Montserrat

Investigador postdoctoral
Cefalea i dolor neurològic
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletíns i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.