La Unitat d'Obesitat de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, adscrita al Servei d'Endocrinologia i Nutrició, ha realitzat un estudi que mostra la relació de l'obesitat mòrbida amb el deteriorament cognitiu lleu en pacients joves. "Sabem que el greix és una toxina cerebral potent i l'obesitat suposa un factor de risc en el deteriorament cognitiu lleu", explica la Dra. Andreea Ciudin, cap de la Unitat d'Obesitat de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme de Vall d'Hebron Recerca, liderat pel Dr. Rafael Simó. Per a l'estudi es va comptar amb 80 pacients amb obesitat mòrbida del programa de cirurgia bariàtrica i es van equiparar en edat i sexe amb 30 controls sans. Tots els pacients es van sotmetre a una avaluació cognitiva, un test habitual d'screening i el Montreal Cognitive Assesment Test-MoCA. I com a novetat una prova que Vall d’Hebron ha demostrat que és útil per analitzar i monitorar la capacitat cognitiva de pacients amb diabetis de tipus 2 menors de 65 anys: la microperimetria de la retina.

Aquesta prova és ràpida, senzilla i no depèn de l'estat de l'ànim del pacient, a diferència dels tests neurocognitius. "És una prova física en què el/la pacient ha de pitjar botons en funció dels llums que veu a una pantalla", resumeix la Dra. Andreea Ciudin.

La microperimetria de la retina és una prova per diagnosticar i monitorar trastorns cognitius en pacients amb diabetis tipus 2. En aquesta línia, el Dr. Rafael Simó, cap de Servei d'Endocrinologia i Nutrició i del grup de Diabetis i Metabolisme de Vall d'Hebron Recerca, coordina el projecte europeu RECOGNISED que té com a objectiu principal explorar l’avaluació de la retina a través de la microperimetria com a eina per identificar la diabetis tipus 2, un factor de risc independent per desenvolupar deteriorament cognitiu i demència.

La Dra. Andreea Ciudin explica que els mecanismes pels quals l'obesitat indueix al deteriorament cognitiu són semblants als de pacients amb diabetis tipus 2. Totes dues malalties presenten resistència a la insulina, que es relaciona amb alteracions funcionals –augment de la permeabilitat de la substància blanca, presents en fases precoces fins i tot en edat infantil– i estructurals –activació glial i neurodegeneració en fases més avançades–.

La microperimetria avalua dos paràmetres independents: la sensibilitat de la retina, que es relaciona amb la neurodegeneració, i la fixació de la mirada, que depèn dels circuits complexos de la substància blanca cerebral. Els i les pacients joves amb obesitat tenen una alteració a l'hora de fixar la mirada, correlacionada amb la resistència a insulina, però no en la sensibilitat de la retina, a diferència dels pacients amb diabetis tipus 2, que presenten alteracions dels dos paràmetres. Els investigadors assenyalen que en l’alteració de la fixació de la mirada jugaria un paper fonamental l’afectació de la substància blanca i no tant una neurodegeneració com el principal nexe entre l'obesitat i el deteriorament cognitiu.

Els i les pacients que van participar en l'estudi es van sotmetre a les dues proves –test MoCA i micropetimetria de la retina– abans i dotze mesos després de sotmetre's a una cirurgia bariàtrica per reduir pes. Un any després de passar per quiròfan, la reducció de pes ha sigut significativa, ha millorat la puntuació global del test de memòria (a expenses del record diferit), encara que es detecta un empitjorament de l'atenció, la funció executiva visuoespacial, així com els paràmetres de la fixació de la mirada de la microperimetria. Això suggereix que és possible que diverses àrees del cervell responguin de manera diferent als canvis induïts per la cirurgia bariàtrica durant el primer any.

Aquest estudi pilot obre el camí cap a nous estudis per aprofundir la relació entre l'obesitat i el deteriorament cognitiu, per tal de poder entendre l'impacte de les diverses estratègies per perdre pes (dieta, fàrmacs, cirurgia bariàtrica), oferir al pacient una atenció personalitzada i la millor opció terapèutica.