27/06/2011 Un estudi explica perquè es produeixen hèrnies després d’una cirurgia 27/06/2011 Un estudi realitzat pel grup de Bioenginyeria i Interaccions Cel·lulars de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), conjuntament amb la Unitat de Paret Abdominal del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, determina les alteracions i característiques que tenen les cèl·lules de sostén dels teixits i que afavoreixen l’aparició d’hèrnies després d’una cirurgia abdominal. Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot ser clau pel seu tractament, així com pel disseny de nous materials per a reparar-les (malles, sutures, etc..), i també per identificar una població de risc i, per tant, anticipar-se a la complicació.Les hèrnies incisionals, aquelles que tenen lloc quan, després d’una cirurgia abdominal, la paret de l’abdomen no es tanca de manera adequada, són un gran problema sanitari. No només pels problemes mèdics i les incomoditats que d’elles es deriven, sinó també amb nombre absolut. “Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot tenir un impacte en l’àrea terapèutica, a l’hora d’optimitzar el disseny de nous materials intel·ligents (malles, sutures, etc.) amb capacitat instructiva, millorant-ne la biocompatibilitat i les aplicacions, i establint les bases d’una eventual biologia regenerativa amb aplicacions a la enginyeria de teixits”, explica la Dra. Maria Antònia Arbós, una de les responsables de l’estudi. S’havia postulat que, en la gènesi d’aquestes hèrnies,hi havia alteracions del col·lagen, material que dóna plasticitat als teixits, però aquest estudi va més enllà i determina que, en aquests casos, hi ha disfuncions en els fibroblasts, les cèl·lules del teixit connectiu (músculs, tendons, fàscies) encarregades d’organitzar la cicatrització. Aquest estudi, publicat en l’edició del mes de juny de la revista The American Journal of Pathology, canvia el paradigma de com i per què es produeixen les hèrnies incisionals i, en base a aquesta originalitat, la pròpia revista ha destacat l’article a la portada. Un estudi realitzat pel grup de Bioenginyeria i Interaccions Cel·lulars de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), conjuntament amb la Unitat de Paret Abdominal del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, determina les alteracions i característiques que tenen les cèl·lules de sostén dels teixits i que afavoreixen l’aparició d’hèrnies després d’una cirurgia abdominal. Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot ser clau pel seu tractament, així com pel disseny de nous materials per a reparar-les (malles, sutures, etc..), i també per identificar una població de risc i, per tant, anticipar-se a la complicació.Les hèrnies incisionals, aquelles que tenen lloc quan, després d’una cirurgia abdominal, la paret de l’abdomen no es tanca de manera adequada, són un gran problema sanitari. No només pels problemes mèdics i les incomoditats que d’elles es deriven, sinó també amb nombre absolut. “Conèixer quin és el mecanisme pel qual aquestes hèrnies apareixen pot tenir un impacte en l’àrea terapèutica, a l’hora d’optimitzar el disseny de nous materials intel·ligents (malles, sutures, etc.) amb capacitat instructiva, millorant-ne la biocompatibilitat i les aplicacions, i establint les bases d’una eventual biologia regenerativa amb aplicacions a la enginyeria de teixits”, explica la Dra. Maria Antònia Arbós, una de les responsables de l’estudi. S’havia postulat que, en la gènesi d’aquestes hèrnies,hi havia alteracions del col·lagen, material que dóna plasticitat als teixits, però aquest estudi va més enllà i determina que, en aquests casos, hi ha disfuncions en els fibroblasts, les cèl·lules del teixit connectiu (músculs, tendons, fàscies) encarregades d’organitzar la cicatrització. Aquest estudi, publicat en l’edició del mes de juny de la revista The American Journal of Pathology, canvia el paradigma de com i per què es produeixen les hèrnies incisionals i, en base a aquesta originalitat, la pròpia revista ha destacat l’article a la portada. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp
