En les últimes dècades, l’evolució de l’atenció sanitària cap a una major automatització i tecnificació ha provocat, paradoxalment, que el factor humà quedés desdibuixat. Atent a aquesta tendència, documentada en diversos estudis, l’infermer de la UCI pediàtrica de Vall d’Hebron Javier García ha coordinat l’elaboració del “Manual de Bones Pràctiques en Humanització a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques”, que parteix de la seva tesi doctoral. Aquest manual ha estat possible gràcies a la col·laboració de 52 professionals de diverses disciplines de 15 centres hospitalaris de tot l’Estat: infermeres, metges, treballadors socials, entre d’altres. “Partim de l’experiència del Projecte HU-CI, un grup de recerca multidisciplinari internacional que busca, a través de la recerca participativa en xarxa, humanitzar les cures de les unitats de cures intensives d’adults, tenint en compte la perspectiva dels pacients, les seves famílies i els professionals que els atenen. Actualment, aquest projecte s’engloba dins de la Fundació Humanitzant la Sanitat, que neix amb l’objectiu de transformar la realitat en l’àmbit de la salut”, exposa Javier Garcia.

El seu projecte, Projecte HU-CIP, passa per la creació d’un estàndard de mesura de les UCI Pediàtriques de Catalunya a través de les línies que marca el “Manual de Bones Pràctiques en Humanització a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques”, que ja compta amb l’aval de la SECIP (Societat Espanyola de Cures Intensives Pediàtriques) i l’ANECIPN (Associació Nacional d’Infermeria de Cures Intensives Pediàtriques i Neonatals). A partir del compliment de 132 bones pràctiques distribuïdes en set línies estratègiques que estableix el manual, el Projecte HU-CIP té com a objectiu crear una certificació que dona un reconeixement públic i explícit als centres que compleixen els requisits per donar una atenció humanitzada i de qualitat.

Les set línies són: portes obertes a l’UCI pediàtrica i participació de la família en les cures, comunicació (tant amb la família i el pacient com entre els professionals), benestar del pacient, cures al personal per promoure el seu benestar i evitar la síndrome del burnout, com s’aborda la síndrome post cures intensives pediàtriques i la preparació a l’alta del pacient, cures al final de la vida i infraestructura (funcionalitat i comoditat de la UCIP). El manual promou un procés de certificació en quatre fases: sol·licitud del centre, autoavaluació, avaluació consistent en l’avaluació documental i presencial del compliment de les bones pràctiques.

Les bones pràctiques es divideixen en tres tipus: bàsiques -aquelles pràctiques que són obligatòries per aconseguir un nivell mínim d’humanització, com la formació del personal en habilitats no tècniques o permetre als familiars dormir amb el pacient, sempre que les condicions físiques ho permetin-, avançades -disposar d’una Escola de Famílies on es duguin a terme activitats lúdiques i formatives, entre d’altres- i excel·lents -comptar per exemple amb els diaris UCIP perquè les famílies i els professionals puguin escriure les seves vivències durant l’ingrés. “Es tracta d’un enfocament multidisciplinari que reflecteix una visió integral de la realitat actual. La missió del projecte HU-CIP és millorar col·lectivament l’atenció proporcionada a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques de tot l’Estat involucrant a pacients, famílies i professionals en el procés”, resumeix l’infermer Javier Garcia.

Aprofundir en la recerca per millorar l’atenció centrada en la persona a les UCI

Per tal de continuar aprofundint com millorar l’experiència del pacient i l’atenció centrada a la persona a les UCIP, Javier Garcia va escriure l’article ‘Humanisation in Paediatric Intensive Care Units: A Narrative Review’, una revisió de cent articles relacionats amb la humanització en les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques de 19 països diferents, publicats entre 2019 i 2021.

L’article, publicat en accés obert a finals de maig a la revista d’infermeria Intensive and Critical Care Nursing, conclou que, malgrat l’àmplia recerca realitzada sobre el tema,  prova de l’interès que suscita, encara existeixen punts que requeririen un estudi més profund, com ara la participació de la família i la seva involucració en les cures.