Un estudi liderat al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en col·laboració amb la Kings College University Hospital de Londres, ha detectat alteracions en l’angiogènesi de fetus humans amb cardiopaties congènites que podrien contribuir al desenvolupament d’algunes d’aquestes malalties. La troballa, publicada al "http://eurheartj.oxfordjournals.org/content/early/2013/10/23/eurheartj.eht389.abstract?sid=c3a7fc6e-3786-4cc4-9dea-1d37ae288dc5" "http://eurheartj.oxfordjournals.org/content/early/2013/10/23/eurheartj.eht389.abstract?sid=c3a7fc6e-3786-4cc4-9dea-1d37ae288dc5" European Heart Journal, pot permetre el desenvolupament de noves estratègies predictives i noves teràpies preventives per a aquests pacients. Les cardiopaties congènites afecten 8 de cada 1.000 nascuts a tot el món i només es detecten en el 50% dels casos de forma prenatal. Les anomalies del cor i les grans artèries són els defectes congènits més comuns, i una de les primeres causes de mortalitat neonatal. Malgrat els avenços significatius en el coneixement dels mecanismes que determinen la formació del cor, les causes d’aquestes anomalies encara es desconeixen en la majoria dels casos.Ara però, l’estudi dut a terme a la Unitat d’Insuficiència Placentària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), per investigadors del grup de recerca en Medicina Materno-Fetal i del grup del CIBBIM-Nanomedicina en Malalties Lisosomals i Fisiopatologia Cel·lular, ha presentat la primera evidència d’una angiogènesi anormal en el teixit cardíac de fetus amb cardiopaties congènites. L’angiogènesi juga un paper clau en el desenvolupament embrionari, ja que és el procés fisiològic que consisteix en la formació de vasos sanguinis i del cor.Davant d’aquesta expressió anòmala dels factors angiogènics en el teixit cardíac, els investigadors van plantejar-se si aquests marcadors també podien observar-se a través de la sang materna i per tant, en cas positiu, esdevenir útils per al cribratge de dones amb un fetus afecte.65 dones embarassades, a estudiLa segona fase de l’estudi va dur-se a terme entre el juny del 2010 i el setembre del 2012 a la Unitat de Medicina Fetal de l’HUVH en 65 dones embarassades portant un fetus amb cardiopatia congènita.Els investigadors van determinar els nivells en sèrum matern de PIGF, sFIt i soluble endoglin (sEng) en els segons i tercers trimestres de l’embaràs per tractar de determinar si aquests canvis estaven relacionats amb els marcadors angiogènics i antiangiogènics del cordó umbilical fetal i els resultats perinatals. Els resultats que es desprenen de l’estudi coincideixen amb la mateixa línia que els obtinguts en estudis animals i suggereixen clarament que hi ha una excessiva senyalització antiangiogènica en el període embriogènic. Una senyalització que podria contribuir al desenvolupament d’algunes cardiopaties congènites, precisament aquelles en les quals els grans vasos o les valves cardíaques son anormals, com ara la Tetralogia de Fallot o els defectes del septe auriculo-ventricular. Segons la Dra. Elisa Llurba, investigadora principal de l’estudi, s’ha pogut demostrar que “el problema no només està al fetus, està a la placenta i per això veiem aquesta alteració als factors angiogènics a la sang de la mare durant la gestació”. En aquest sentit, assegura que aquest treball “obre un camp en la predicció d’aquestes malalties i en la seva prevenció, ja que en un futur podrem diagnosticar precoçment una malaltia congènita amb una anàlisi de sang de la mare. D’aquesta manera, si els marcadors indiquen la possibilitat de patir una malaltia congènita, els especialistes en medicina fetal i els cardiòlegs pediàtrics podran confirmar els resultats amb una ecografia específica més detallada”.