L'1 de juny, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit la jornada ‘Perspectiva de gènere en la recerca en dades: aplicacions en la recerca en envelliment’, centrada en la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en la gestió i anàlisi de dades en salut. Durant el matí, s’han presentat experiències i espais de debat amb expertes del sector per promoure una recerca més inclusiva i d’acord amb els estàndards europeus i ODS. La trobada ha estat organitzada conjuntament amb AQuAS, la Comunitat de Pràctica Hipàtia, la Xarxa NeuroAge, l’Institut de Recerca de Sant Pau i la xarxa Women’s Health Innovation Network (XWHIN).

La jornada ha donat el tret de sortida de la mà de Sara Mas, responsable de l’Oficina d’Impacte i RRI del VHIR, i Maite Solans, investigadora d’AQuAS, les quals han destacat la importància d’aquesta sessió de workshops per fomentar la recerca inclusiva, tenint en compte la perspectiva de gènere i de sexe, i de qualitat.

Simona Giardina, membre de BioInfo4Women i Life Sciences Scientific Coordination Officer for Data Management al Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha iniciat la sessió amb una ponència centrada en la integració de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca. Ha destacat que no tenir en compte aquestes dimensions contribueix a perpetuar biaixos ja presents tant en la societat com en les dades, la qual cosa afecta col·lectius com les dones o les persones grans. En aquest sentit, ha remarcat la necessitat d’incorporar el sexe i el gènere com a variables científiques al llarg de tot el procés investigador, des de la formulació d’hipòtesis fins a la interpretació i difusió dels resultats, i ha subratllat que aquesta integració millora la qualitat i el rigor metodològic de la ciència i, per tant, la qualitat de la recerca i la seva transferència a la societat.

Durant la seva intervenció, Giardina ha explicat com els biaixos es poden introduir en diferents fases del cicle de vida dels sistemes d’intel·ligència artificial en salut. També ha presentat exemples de biaixos presents en bases de dades de genòmica humana i en el disseny d’estudis preclínics, i ha presentat eines i preguntes pràctiques per avaluar la incorporació adequada de les variables de sexe i gènere en el disseny experimental i l’anàlisi de dades, així com diferents mètriques d’equitat aplicables segons el context.

A continuació, s’han presentat projectes que són mostra de l’aplicació de la perspectiva de gènere en la recerca en envelliment. En primer lloc, Maria Sopena, investigadora predoctoral del laboratori de Transcriptòmica i Genòmica Funcional del BSC, ha presentat el projecte en què participa sobre l’envelliment immunitari i les diferències de sexe.

Sopena ha destacat la importància d’entendre els mecanismes de l’envelliment per millorar la qualitat de vida de les persones grans. En aquest marc, ha explicat el paper clau del sistema immunitari en l’envelliment (immunosenescència), caracteritzat per canvis en la composició cel·lular i una disminució funcional de les cèl·lules. Això comporta una resposta menys eficient davant infeccions i un augment de la inflamació i la susceptibilitat a diverses malalties.

En la seva xerrada, ha explicat que el sistema immunitari presenta diferències segons el sexe biològic: les dones mostren respostes immunitàries més robustes, amb una millor defensa davant infeccions però una major incidència de malalties autoimmunitàries, mentre que els homes presenten una major susceptibilitat a infeccions i un risc superior d’alguns tipus de càncer. Per estudiar aquestes diferències en el context de l’envelliment, ha descrit un projecte basat en l’anàlisi de cèl·lules immunitàries de més de 1.000 donants. Els resultats han mostrat diferències entre homes i dones quant a subpoblacions cel·lulars i en l’expressió gènica, amb canvis moleculars associats a un risc diferencial de desenvolupar determinades malalties, com alguns tipus de càncer o patologies autoimmunitàries.

Per la seva part, Natalia Vilor-Tejedor, professora associada i cap de grup al grup d’Epidemiologia Molecular i Ciència de Dades de l’Institut de Ciències d’Avaluació de Riscos (IRAS) de la Universitat d’Utrecht i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), ha centrat la seva ponència en projectes sobre neurodegeneració i l’envelliment amb dades i perspectiva de gènere. Per exemple, ha exposat diferències en la vulnerabilitat a la contaminació ambiental entre homes i dones a partir de dades de l’estudi Alfa, una cohort de la Fundació Pasqual Maragall que inclou familiars de persones amb demència. Ha explicat que s’han trobat associacions entre determinats biomarcadors relacionats amb la contaminació i la neuroinflamació, així com canvis en la cognició, observables en dones però no en homes.

També ha descrit com el risc genètic d’Alzheimer interactua amb el sexe i condiciona canvis cognitius.

Finalment, ha destacat la importància de diferenciar entre edat cronològica i edat biològica, aquesta última aproximable mitjançant diversos biomarcadors com patrons epigenètics, expressió gènica, proteïnes en sang o teixits, imatges de ressonància magnètica, longitud telomèrica o altres indicadors fisiològics. Ha conclòs que els processos d’envelliment biològic afecten de manera diferent homes i dones, i ha remarcat la necessitat d’una medicina global que incorpori la diversitat com a element essencial.

La sessió ha finalitzat amb un debat obert amb les tres ponents, en què s’ha reflexionat sobre les causes històriques de la manca d’incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en la recerca, així com sobre les principals barreres actuals i possibles estratègies per integrar-la de manera efectiva en els projectes científics. Durant la conversa, s’ha destacat que tenir en compte aquesta perspectiva no només millora la recerca en termes de rigor i qualitat, sinó que també contribueix a millorar la salut de tota la població, més enllà del col·lectiu de dones.