Vés al contingut
10/03/2023

Vall d’Hebron estudia com el sexe de donant i receptor influeixen en la supervivència després d’un trasplantament

El Dr. Rello, l'estudiant predoctoral Sofia Tejada i la Dra. Pont. 

10/03/2023

El treball de l’equip multinacional, que ha revisat els historials de més un milió de pacients que han rebut un nou òrgan, ha descobert diferències significatives entre dones i homes.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha dirigit la primera revisió sistemàtica per avaluar com ser home o dona influeix en les operacions de trasplantaments d'òrgan sòlid. L'objectiu de l'equip investigador era descobrir si el sexe del pacient afectava la seva evolució postintervenció. En total l'estudi publicat al European Journal of Internal Medicine va poder identificar 1.103 estudis publicats entre el 2016 i 2021, dels quals només 22 tenien les dades segregades per sexe. El que demostra que el sexe és una variable que normalment no es té en compte en els estudis de trasplantaments. L’equip investigador va analitzar els 22 articles científics seleccionats que contenien les dades de d'1.045.380 pacients.

Les dones tenen una mortalitat inferior després d'un trasplantament de ronyó o de fetge

El grup d’investigadors de cinc països, dirigit pel doctor Jordi Rello, cap del grup d'Innovació en la Pneumònia i Sèpsia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)  i del Node 18 del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i Catedràtic de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya va poder extreure un seguit de conclusions rellevants. La primera és que es fan més del doble de trasplantaments d’òrgan sòlid en homes que en dones (63,7% versus 36,3%).

Analitzant la supervivència, les dones tenen una mortalitat inferior, per tres punts percentuals, després d'un trasplantament de ronyó i/o fetge. En els trasplantaments de cor no es veuen diferències entre els dos sexes, mentre que els de pulmons no hi havia prou dades per treure unes conclusions definitives. Per altra banda, els homes tenien un índex de reingrés per complicacions posteriors a l'operació menor en tots els tipus de trasplantaments analitzats.

També es va analitzar el risc oncològic de les persones que havien rebut un trasplantament. Encara que les diferències en la incidència no eren significatives, sí que es percebien discrepàncies en els tipus de càncer observats. Les dones tenien més risc de patir un sarcoma de Kaposi, un tumor ginecològic o de pulmó, mentre que els homes tenien més possibilitats de desenvolupar càncer de ronyó o de bufeta.

Segons Teresa Pont, coordinadora de Trasplantament de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i Investigadora principal del grup de Donació i Trasplantament d'Òrgans, Teixits i Cèl·lules del VHIR i una de les autores de l'estudi: "Les diferències registrades haurien de fer pensar si estem fent una aproximació adequada o hauríem d'incloure més paràmetres en els nostres estudis". Afegeix que, "quan no es té en compte l'anàlisi per sexes, es perd informació vital per conèixer les particularitats de la situació del pacient, sigui home o dona".

Tenir la informació segregada és el primer pas per repensar per què i com els biaixos de gènere poden afectar certes malalties. S'ha de tenir en compte que un biaix és una distorsió fruit d'una estimació inadequada dels fets o de les dades que moltes vegades està molt arrelat i és difícil de reconèixer. Per tant, pot distorsionar tot el procés assistencial, tant en el diagnòstic (accés, demora i espera desigual, a l'atenció sanitària adequada des de l’inici dels símptomes, errors diagnòstics...) com l'esforç derivat (tipus d'estratègies terapèutiques, consum i despesa per sexe, i sobreprescripció de teràpies, etc). L'única defensa davant d'un biaix són dades d'alta qualitat que mostrin sense possibilitat de dubte on hi ha l'error de percepció que l'ha originat.

El sexe és una variable llargament ignorada per la recerca mèdica. L'exemple paradigmàtic és que, durant dècades les dones no eren incloses en assajos clínics, ja que es considerava que els seus canvis hormonals invalidaven els resultats.

Importància de tenir en compte el sexe biològic del donant

A l'hora d'analitzar els percentatges de rebuig al nou òrgan, sigui total o parcial, cal tenir en compte no només el sexe del receptor sinó també el del donant. Una variable que quasi mai es té en compte. Els resultats van assenyalar que en cas de trasplantaments de ronyó si el donant és masculí i la receptora és una dona, el percentatge de fallida de l'empelt és major en aquestes, independentment de l'edat. Tanmateix, quan el donant és del sexe femení, les receptores majors de 45 anys tenen menys rebuig que els masculins de qualsevol edat. 

Segons el Prof. Rello, “les hormones sexuals estan regulades pels cromosomes sexuals i influeixen en la intensitat de la resposta inflamatòria, el que afecta les infeccions i el risc de rebuig, segons si és home o dona (i la seva edat)”. En conseqüència considera que “és important que els professionals considerin aquestes variables per decidir l'estratègia del tractament post-trasplantament, i que es facin nous estudis específics per poder desxifrar la complexa interacció d'aquests factors i com influeixen en l'acceptació o no del nou òrgan”. El Dr. Rello afirma que “la esperança dels investigadors és contribuir a millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients, aportant coneixement per optimitzar els trasplantaments i continuar avançant cap a tractaments personalitzats”. 

En ser el primera metaanàlisi d'aquesta tipologia els resultats són parcials, per exemple de segur que algunes de les conclusions de l'estudi es poden atribuir a diferències biològiques, però no totes; altres són resultat de les diferències socials i culturals existents entre els gèneres en la nostra societat. Per exemple, alguns estudis han assenyalat que els homes estadísticament tenen una pauta més irregular a l'hora de prendre la medicació posterior a un trasplantament de ronyó. Aquesta dada, que sembla sòlidament degut a factors socials, pot ser una de les causes de la mortalitat més gran del sexe masculí després d'aquesta intervenció. 

L'equip investigador espera que els seus resultats serveixin perquè en posteriors estudis s’afegeixin el sexe i el gènere entre les variables a tenir en compte i així es pugui entendre millor com influeixen en la supervivència i qualitat de vida de dones i homes trasplantats. 
 

Teresa Pont recorda que "quan no es té en compte l'anàlisi per sexes, es perd informació vital per conèixer les particularitats de la situació del pacient, sigui home o dona".

Notícies relacionades

Durant quatre anys, treballarà juntament amb una representació de professionals implicats directament en l’àmbit de donació i trasplantament d’arreu d’Europa.

Professionals sanitaris i de recerca s'han reunit per unir sinergies i buscar solucions innovadores.

Un estudi, en el qual ha participat Vall d'Hebron, ha analitzat totes les intervencions d’aquest tipus realitzades entre el 2006 i el 2020.

Professionals relacionats

Teresa Pont Castellana

Teresa Pont Castellana

Investigador/a principal
Donació i trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules
Llegir més
Jordi Rello Condomines

Jordi Rello Condomines

Cap de grup
Recerca clínica / innovació en la pneumònia i sèpsia
Llegir més
veronica prieto aguero

veronica prieto aguero

Tècnic de recerca
Recerca clínica / innovació en la pneumònia i sèpsia
Llegir més
Anna Enrich Font

Anna Enrich Font

Tècnic de recerca
Recerca clínica / innovació en la pneumònia i sèpsia
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.