Un estudi liderat pel grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat un conjunt de factors genètics que influeixen simultàniament en el risc de desenvolupar un trastorn addictiu i en el nivell d’assoliment educatiu. Els resultats, publicats a la revista Addiction, indiquen que algunes variants genètiques actuen en direccions oposades: una predisposició genètica més elevada a l’addicció s’associa a una major probabilitat d’assolir un nivell educatiu inferior. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Àrea de Salut Mental del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM), l’Àrea de Malalties Minoritàries del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERER), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Califòrnia a San Diego (UCSD).

Aquesta relació s’havia observat repetidament en diferents estudis, però fins ara mancava evidència genètica sòlida que expliqués la seva coincidència. “Fa dècades que sabem que les dificultats escolars i els problemes de consum de substàncies sovint apareixen conjuntament i poden reforçar-se mútuament. El nostre treball aporta noves dades genètiques que ajuden a aclarir aquesta associació”, afirma la Dra. Judit Cabana-Domínguez, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Per dur a terme la investigació, l’equip va reclutar més de 1.400 persones diagnosticades amb trastorns per consum de substàncies, incloent cocaïna, opiacis, cànnabis i sedants. A partir d’aquestes dades, van aplicar un estudi d’associació del genoma complet (GWAS) amb l’objectiu d’identificar variants genètiques que influïssin alhora en el risc d’addicció i en l’assoliment educatiu.

Els resultats han permès detectar un conjunt de variants genètiques que incrementen el risc d’addicció i que, al mateix temps, s’associen a un nivell educatiu més baix. Aquestes variants no només tenen un paper rellevant en el desenvolupament del trastorn per consum de substàncies, sinó que també s’han relacionat amb una pitjor salut i amb condicions socioeconòmiques més desfavorables.

Un vincle compartit que no defineix la direcció de la influència

Malgrat la coincidència genètica identificada, l’estudi no resol la direcció de la influència entre addicció i assoliment educatiu. “Tot i trobar evidència consistent de variants compartides, el nostre treball no pot determinar si un menor nivell educatiu incrementa el risc d’addicció, si és l’addicció la que dificulta la trajectòria educativa o si ambdues coses són certes”, adverteix la Dra. Marta Ribasés, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Segons la investigadora, aquests resultats obren la porta a aprofundir en els mecanismes biològics i ambientals que connecten l’aprenentatge, el desenvolupament cognitiu i els trastorns addictius. “Encara queda molta feina per fer, però conèixer millor els factors genètics compartits pot ajudar a millorar les estratègies de prevenció i a integrar la perspectiva educativa en les polítiques de salut pública sobre addiccions”.