L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) és l’únic centre espanyol participant i el que aporta més pacients d’Europa a un estudi mundial sobre l’eficàcia de nous tractaments endovasculars en pacients d’ictus isquèmic que ha estat publicat recentment a la revista "http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1214300" New England Journal of Medicine (NEJM). El treball, que no ha mostrat una clara superioritat del tractament endovascular davant del convencional amb el fàrmac tPA, ofereix informació important sobre quins són els subgrups de pacients que podrien beneficiar-se d’aquests tractaments i quines són les exploracions complementàries que permeten identificar-los.En l’estudi, anomenat IMS3 (Interventional Management of Stroke), han participat 656 pacients provinents de 58 centres d’Estats Units, Canadà, Australia i Europa. L’Hospital Vall d’Hebron ha comptat amb la coordinació del Dr. Marc Ribó, neuròleg i neurointervencionista, amb el Dr. Carlos Molina, cap de la Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron, com a membre del Comitè Executiu.L’ictus isquèmic, una oclusió brusca d’una arteria cerebral, és una de les principals causes de mortalitat a Catalunya i Espanya, i la primera de discapacitat permanent. Actualment, l’únic tractament efectiu demostrat és l’ús del fàrmac t-PA (un inhibidor de l’activador tisular del plasminògen), que administrat en les primeres hores després de l’inici dels símptomes aconsegueix en alguns casos la destrucció del trombe causant de la oclusió, la reperfussió cerebral i la reversió dels símptomes. En molts casos, el t-PA no aconsegueix l’objectiu desitjat, el que obliga a estudiar alternatives terapèutiques. La provada en aquest estudi, el tractament endovascular, és l’accés mitjançant un catèter per l’interior dels vasos sanguinis fins a arribar a l’arteria cerebral on es troba allotjat el trombe i procedir a la seva extracció.Durant l’assaig es van distribuir als pacients que havien rebut t-PA intravenós en les tres primeres hores després de l’aparició dels símptomes d’ictus en dos grups, un d’ells va rebre teràpia endovascular addicional i l’altre només t-PA. L’IMS3 no ha mostrat una superioritat evident del tractament endovascular davant del convencional amb t-PA, però ha obert una via d’informació molt important sobre els subgrups de pacients que poden arribar a beneficiar-se d’aquests tractaments i sobre quines són les exploracions complementàries que permetran identificar-los. Tot i que no s’ha pogut demostrar que els nous tractaments siguin més efectius que els tradicionals en pacients d’ictus, existeixen factors que permeten als investigadors ser optimistes, ja que la informació obtinguda mitjançant aquest estudi i l’aparició de nous catèters amb un perfil d’eficàcia i seguretat millorats respecte als que es feien servir fins ara han permès dissenyar nous assaigs clínics, alguns ja en marxa amb participació de Vall d’Hebron, en els que hi ha posades grans esperances. Una altra de les conclusions importants del treball és la confirmació d’una de les màximes del tractament de l’ictus. El resultats evidencien que per cada 30 minuts de retard en l’accés al tractament disminueixen un 10% les possibilitats de recuperació funcional dels pacients.