Els dies 26 i 27 de maig es va celebrar a Barcelona la 2a Jornada d'Innovacions en l’atenció del Fetge Gras No Alcohòlic (INCBCN), un programa de dos dies de durada l'objectiu del qual és explorar les diferents perspectives a les quals s'enfronten diàriament els professionals sanitaris i els pacients amb fetge gras no alcohòlic (NAFLD, per les seves sigles en anglès). Organitzat pel Prof. Lazarus i el Prof. Schattenberg, aquesta sessió ofereix una plataforma per a reunir els principals líders d'opinió, representants de la indústria i pacients de tot el món amb la finalitat d'optimitzar l'atenció de la NAFLD i tractar de superar alguns dels principals reptes en aquest camp, com la manera de detectar, diagnosticar, derivar i tractar als pacients en equips multidisciplinaris que posin als pacients en el centre a través de models d'atenció integrals i equitatius.

Es calcula que la NAFLD afecta al 33% de la població mundial. Donada l'associació entre aquesta malaltia hepàtica i l'obesitat i la diabetis de tipus 2, s'espera que aquestes xifres tan descoratjadores augmentin en un futur pròxim.

El Dr. Juan M Pericàs, consultor del Servei de Malalties Hepàtiques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, investigador del Grup de Malalties Hepàtiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i membre del grup de recerca en malalties hepàtiques cròniques avançades del CIBERehd dirigit pel Dr. Joan Genescà, va abordar en la seva ponència l'impacte de l'estatus socioeconòmic en la malaltia del fetge gras. El Dr. Pericàs va subratllar la rellevància del gradient social de la salut en un problema de salut pública global com la NAFLD, plantejant la qüestió de l'escassetat d'estudis sobre els determinants socials de la salut d’aquesta malaltia en comparació amb trastorns relacionats com la diabetis tipus 2 o l'obesitat. No obstant això, les proves disponibles suggereixen un gran efecte de l'estatus socioeconòmic tant en la distribució com en els resultats de la NAFLD en tots els països i dins d'ells.

Un altre tema candent va ser l'estat de l'art en el desenvolupament de fàrmacs per a cobrir una enorme necessitat no satisfeta, és a dir, que actualment no hi ha fàrmacs aprovats per a tractar la NAFLD. I això a pesar que en els dos últims anys s'han realitzat desenes d'assaigs clínics. Entre altres ponents, el Dr. Stephen Harrison va oferir una visió global de l'estat actual de la cartera de fàrmacs. Elena Sena, també membre del grup de Malalties Hepàtiques del VHIR, va exposar alguns dels principals resultats del projecte europeu IMI2 EU-PEARL en el camp de la NAFLD/*NASH, en particular com l'establiment d'un assaig de plataforma sobre la NASH podria ajudar a avançar en aquest camp. Per a això, serà necessària una xarxa de recerca clínica (CRN) en la qual participin investigadors, centres de recerca, pacients i les seves comunitats, així com organitzacions de recerca clínica. Els fonaments per a construir aquesta CRN es van asseure durant EU-PEARL, però és necessari reforçar-los per a dur a terme un assaig de prova de plataforma abans d'escalar als nivells europeu i mundial.

En resum, la segona jornada sobre Innovacions en l'Atenció de NAFLD va reunir algunes de les veus més rellevants en aquest camp per a debatre els reptes més urgents que afecten les poblacions en risc de NAFLD/NASH, així com les possibles solucions, amb un enfocament particular en l'establiment de l'agenda de recerca i política per a la col·laboració internacional en els pròxims anys.