Els equips de Neuroimmunologia i IA (Modelatge Predictiu Computacional) del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) han publicat els resultats de la primera eina d’ús clínic capaç de predir l’evolució de l’Esclerosi Múltiple (EM) a partir primer esdeveniment suggestiu de malaltia desmielinitzant, que habitualment és el primer signe de la malaltia. Es tracta del Barcelona-Baseline Risk Score (Barcelona-BRS), un model desenvolupat per l’equip investigador del Cemcat, que incorpora múltiples variables biològiques i clíniques per classificar cada pacient segons la seva probabilitat de desenvolupar una discapacitat moderada a llarg termini. El model s’ha validat en més de 1.000 pacients del Cemcat i també s’ha confirmat amb dades de pacients externs.

L’estudi, publicat al The Lancet Regional Health – Europe ha demostrat com el Barcelona-BRS divideix els pacients en quatre grups a partir de dades com l’edat, el sexe i la localització de les lesions inicials a partir de les imatges de ressonància magnètica. Les categories, expressades en colors, són verd clar (el més favorable d’una evolució lleu), verd fosc, taronja i vermell (l’evolució més severa). Els resultats mostren diferències clares entre els grups: mentre que només un 3,5% dels pacients del grup verd clar van assolir un nivell de discapacitat (grau 3 de l’escala de discapacitat EDSS) rellevant al cap dels anys, aquesta xifra es va elevar fins al 44 % en el grup vermell. A més, els pacients de risc alt tenien més lesions cerebrals i pitjors valors en proves de qualitat de vida referent a la salut i la funció cognitiva.

El model Barcelona-BRS es posiciona com el més complet perquè incorpora múltiples variables. Per exemple, models anteriors no consideraven la informació provinent de les ressonàncies magnètiques, cosa que resulta imprescindible per entendre l’evolució de la malaltia. A la vegada, el fet d’incorporar una gran quantitat d’informació, fa que el model sigui flexible i funcional fins i tot quan manca alguna dada concreta. Això el converteix en una eina molt útil per a la pràctica clínica real i adaptable a diferents escenaris i als recursos disponibles de cada àrea geogràfica.

Des de mitjans dels anys 1990, l’ús de teràpies modificadores de la malaltia ha aconseguit grans resultats en alentir l’avanç de l’EM. No obstant això, aquestes teràpies tenen un cost econòmic i terapèutic que ens obliga a ser molt precisos en l’elecció del fàrmac, la via d’administració i altres factors. Com explica el Dr. Xavier Montalban, director del Cemcat, neuròleg consultor de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i cap del Grup de Recerca Neuroimmunologia Clínica del VHIR: "Poder preveure l’evolució de la malaltia des d’un inici és clau per prescriure el tractament mèdic més adequat en cada cas i evitar efectes secundaris innecessaris".

L’edat, el gènere i la presència d’un alt nombre de lesions T2 en ressonància magnètica, claus per predir l’evolució de la malaltia

El model Barcelona-BRS ha destacat alguns factors clau que determinen l’evolució de la malaltia. La Dra. Carmen Tur, neuròloga de l’Hospital i investigadora del Cemcat i VHIR ens els descriu: "Les variables que marquen un pitjor pronòstic ja des del diagnòstic són: Ser home, tenir una edat avançada en el primer atac, que aquest estigui focalitzat en la medul·la espinal i la presència de lesions que es veuen en ressonància magnètica—sobretot de localització infratentorial—. La gran novetat és que l’eina inclou en la predicció el pes de cada element en la valoració global de l’evolució a futur de cada pacient".

El model ja està enllestit per a la seva incorporació a la pràctica mèdica diària. Tot i això, l’equip investigador continua treballant en pròximes versions per aconseguir millores que el facin encara més precís. Per exemple, cal intensificar les proves inicials (l’anomenat ‘diagnòstic diferencial’) per reassegurar el diagnòstic d’EM d’algunes de les persones del grup verd clar, ja que es donen casos de pacients que en realitat tenien altres malalties amb característiques semblants i, per tant, necessiten un procés terapèutic diferent. Sobretot, es vol adaptar l’escala a noves eines diagnòstiques i avenços en la recerca. "En els últims anys s’està demostrant la importància diagnòstica de proves com la determinació de nivells de neurofilaments i la proteïna glial fibril·lar àcida; en un futur es podran incorporar al llistat de variables del Barcelona-BRS per aconseguir encara resultats més afinats", remarca la Dra. Mar Tintoré, neuròloga, cap clínic de l’Hospital i investigadora del Cemcat i VHIR.