El diagnòstic del càncer durant l’embaràs presenta diversos factors complexes per a les pacients i el personal mèdic, ja que s’ha de fer compatible el benefici per al tractament de la mare amb el benestar fetal. El càncer diagnosticat durant l’embaràs és poc freqüent, ja que es dóna en 2,3 casos de cada 100.000, però ha anat augmentant en els darrers anys perquè cada vegada les dones són mares a una edat més avançada. Així, fa 20 anys, el nombre de dones que es quedaven embarassades al voltant dels 35 anys era del 35%, mentre que actualment aquesta és l’edat mitjana en què les dones tenen el seu primer fill a Espanya. L’any 2006, al Centre de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, es va posar en marxa un protocol per tractar aquestes pacients d’una forma integral, amb la implicació d’un equip multidisciplinari integrat per especialistes en ginecologia, obstetrícia, medicina fetal, oncologia, cirurgia de la patologia mamària i pediatria. Aquest maneig integral facilita la comunicació entre els especialistes implicats en la presa de decisions i permet que el tractament d’aquestes pacients durant l’embaràs sigui més segur, àgil i eficaç. L’objectiu últim d’aquest equip de treball és garantir la màxima seguretat i eficàcia per a la mare sense perjudicar l’evolució del fetus.Les pacients a què es diagnostica un càncer durant l’embaràs tenen l’opció d’interrompre’l o de continuar amb la gestació. Fins ara, moltes dones optaven per la primera opció perquè no se’ls hi oferia una alternativa però a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, des que es va posar en marxa aquest protocol, les dones després de ser degudament informades, tenen l’opció de continuar amb la gestació i rebre, al mateix temps, el tractament més adequat.Cal tenir en compte que aquestes pacients requereixen un seguiment molt exhaustiu que s’inicia des del diagnòstic, moment en què l’equip multidisciplinari defineix la millor estratègia mèdica tenint en compte el moment en què es troba la gestació i l’estadi del tumor. En aquest sentit, es decideix iniciar el tractament amb quimioteràpia o cirurgia i s’estableixen els terminis per a aquests tractaments buscant la màxima eficàcia per a la mare i el més segur per al fetus. A partir d’aquí, s’estableix un circuit pel qual, cada vegada que la pacient ha de rebre quimioteràpia, prèviament se li realitza una analítica, una ecografia fetal i la visita amb l’obstetra i l’oncòleg per comprovar que el desenvolupament del fetus sigui correcte i, així, el mateix dia, la pacient rebi el tractament amb quimioteràpia. Aquest seguiment és imprescindible perquè l’evolució oncològica de la pacient i l’evolució de la gestació estiguin controlades en tot moment. La clau de l’èxit d’aquest Programa és, precisament, el treball en equip i l’experiència adquirida amb els anys en el maneig d’aquest repte que és el tractament del càncer de mama durant l’embaràs.A més, amb els anys, s’han anat integrant avenços en el tractament d’aquestes pacients com la biòpsia selectiva del gangli sentinella, el tractament amb quimioteràpia basada en taxans o el control ecocardiogràfic fetal, entre d’altres, que han fet possible que els resultats siguin equiparables als de les pacients que no estan embarassades i sense perjudicar el fetus.L’experiència acumulada en aquest àmbit també ha permès a l’equip mèdic responsable d’aquest protocol desenvolupar projectes de recerca, per tal de millorar en el futur els resultats assistencials aconseguits. Les línies de recerca estan centrades en els diferents efectes que pugui tenir la quimioteràpia sobre el fetus. A més, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron col·labora amb grups internacionals que treballen càncer i embaràs per seguir millorant aquests protocols.A l’Hospital Vall d’Hebron els pacients són al centre de tots els programes d’investigació, des dels nivells preclínics, traslacionals, als clínics. Per aquest motiu, la nostra investigació es dirigeix al descobriment de nous factors i mecanismes que dirigeixen la progressió tumoral, a obtenir factors pronòstics més precisos, a diagnòstics més exactes i, finalment, a tractaments personalitzats de les pacients amb càncer de mama. “Això s’aconsegueix no només mitjançant l’accés directe a pacients i a mostres de tumors, sinó també mitjançant la connectivitat total entre investigadors bàsics, translacionals i clínics, que treballen com a equips integrats abordant els diferents projectes d’investigació en marxa”, explica en Dr. Joaquín Arribas, director d’investigació preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).El tipus d’investigació que es realitza a Vall d’Hebron es pot exemplificar en el cas dels càncers de mama positius per a HER2, que representen un 15-20% de tots els casos. S’han realitzat grans progressos en el tractament d’aquest tipus de tumors gràcies a fàrmacs dirigits directament contra HER2, com el trastuzumab, pertuzumab, lapatinib, o T-DM1. Malgrat l’èxit innegable que han suposat aquestes teràpies, molts tumors acaben desenvolupant resistència contra elles. Diferents grups d’investigació de l’HUVH estan tractant aquest problema amb l’objectiu d’optimitzar aquestes teràpies.Per resoldre aquestes qüestions, respecte a les resistències, i atès el repte immens que representa l’heterogeneïtat del càncer, la investigació a Vall d’Hebron va des de la bàsica a l’aplicada, adoptant un abordatge fonamentalment translacional. Des del punt de vista molecular, gràcies al desenvolupament de models de xenoinjerts, podem reproduir els tumors de les pacients en ratolins i estudiar la progressió maligna en models experimentals òptims. En aquests models, es facilita i accelera la detecció de mutacions i mecanismes de resistència a les teràpies disponibles.