El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB) "per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua". La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, rep enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril, al Palau de la Generalitat. El Dr. Jordi Barquinero, responsable del grup de teràpia cel·lular i gènica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el vicepresident segon de la SCB, i en el seu consell directiu figuren com a vocals les doctores Eva Colàs, Marina Rigau i Marta Llauradó, membres de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del VHIR. El responsable d'aquesta unitat, el Dr. Jaume Reventós, va ser el president de la SCB des de 2003 a 2009. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962, any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.

Els esforços de prevenció de NAVM (Neumonia Associada a Ventilació Mecànica) i la millora dels resultats han de centrar-se en aconseguir un major compliment de paquets de mesures de prevenció basats en l’evidència. Ho ha comprovat el projecte FADO, una col·laboració multicèntrica duta a terme en cinc unitats de vigilància intensiva d’adults espanyols. Aquest projecte suposa un assoliment important en la prevenció de NAVM a Espanya. L’estudi col·laboratiu ha sigut promogut pel Departament de Salut de la Generalitat i la Societat Catalana de Medicina Intensiva, dins del seu Programa de Seguritat per al pacient. Es tracta d’una validació de les "care bundles" (paquets de mesures) europees. Els resultats s’han publicat a finals de març en la revista Clinical Microbiology and Infection.L’article resultant es fruït d’un treball col·laboratiu entre investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES). En ell han treballat  conjuntament, entre altres, l’equip del Dr. Jordi Rello –cap del grup de Recerca clínica i  Innovació en la Neumonia i la sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de grup del node 18 en el Hospital Vall d’Hebron de Barcelona- i el Dr. Jordi Vallès,  membre del node 33 del Hospital Parc Taulí a Sabadell, liderat pel cap de grup Dr. Lluís Blanch Torra, ambdós pertaneixents al Programa Corporativo de Investigación en Neumonía del CIBER de Malalties Respiratòries.

El pessari és un simpl e anell de silicona, econòmic (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció. S’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc.