El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB) "per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua". La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, rep enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril, al Palau de la Generalitat. El Dr. Jordi Barquinero, responsable del grup de teràpia cel·lular i gènica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el vicepresident segon de la SCB, i en el seu consell directiu figuren com a vocals les doctores Eva Colàs, Marina Rigau i Marta Llauradó, membres de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del VHIR. El responsable d'aquesta unitat, el Dr. Jaume Reventós, va ser el president de la SCB des de 2003 a 2009. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962, any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.

El pessari és un simpl e anell de silicona, econòmic (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció. S’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc.

La inserció d’un senzill pessari cervical no invasiu durant el segon trimestre de l’embaràs en dones amb un alt risc de part prematur (les que tenen el coll uterí curt) redueix significativament la probabilitat d’un avançament del naixement, causa principal de mortalitat o de malaltia greu posterior del nounat. Així ho demostra l’assaig científic aleatoritzat que ha dirigit Vall d’Hebron i que es publica avui, a l’edició digital de la revista mèdica The Lancet.El pessari és un simple anell de silicona, de baix cost (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció que s’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc perquè no té efectes secundaris greus.L’estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha comptat amb la col·laboració d’altres cinc hospitals espanyols que han aportat una mostra significativa de 380 embarassades a les quals se’ls va detectar (en una ecografia feta a les 22 setmanes de gestació), que tenien el coll uterí curt, és a dir, una longitud cervical de 25 mm). Aquest és un dels principals factors de risc de prematuritat. La meitat d’aquestes dones, triades a l’atzar, van usar el pessari cervical, i l’altra meitat van fer el tractament i seguiment mèdic habitual sense pessari.